Aquest marc conceptual de la infraestructura verda, i les línies estratègiques de planificació i gestió que el desenvolupen, constitueix un context idoni per assolir els objectius del projecte SITxell que s’han esmentat anteriorment i aprofundir encara més en la incorporació de la conservació del patrimoni natural dins l’ordenació del territori.
Així, en l’actualitat, l’Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial ofereix l’elaboració d’un Informe dels espais lliures per a processos de planificació urbanística i sectorial a través del catàleg de serveis de la Diputació de Barcelona, en el qual s’elabora la cartografia i l’avaluació de serveis a escala municipal, a partir de la informació inclosa al projecte SITxell, al mateix temps que es duu a terme, com a síntesi, una proposta d'infraestructura verda local (vegeu un exemple concret per a un municipi a la figura 12).
Figura 12. Mapa de la proposta de la infraestructura verda per al municipi de Súria. Font: SITxell, Diagnosi ambiental del municipi de Súria, Avanç del Pla d’ordenació urbanística municipal.
Aquesta proposta es basa en una zonificació del territori, d’acord amb els seus valors actuals i amb les potencialitats detectades, i que es proposen garantir i impulsar a través de tota una sèrie de recomanacions que acompanyen la descripció de cada zona.
El desenvolupament de les propostes que es considerin apropiades i prioritàries, sota el lideratge de l'ajuntament i amb la participació dels actors implicats, es podrà dur a terme a través d'instruments i de mecanismes diversos, en funció de la naturalesa de cada acció. No obstant això, la infraestructura verda, en el seu conjunt, té la vocació de ser implementada mitjançant el planejament del territori –urbanístic municipal, en aquest cas–, ja que parteix d'una anàlisi global de l'entorn i integra el conjunt de polítiques que determinen els usos del sòl.
Així, bona part de les recomanacions per a la implantació de la infraestructura verda local tenen la seva implementació més immediata i eficaç a través del planejament urbanístic, mitjançant el POUM o altres instruments derivats. Així mateix, altres propostes, pel seu caràcter més sectorial o de petita escala, poden portar-se també a la pràctica a través d'altres instruments de planificació o de gestió, com podrien ser els plans de gestió, els convenis de col·laboració o la custòdia del territori, entre d'altres.
En qualsevol cas, la proposta d'infraestructura verda local té la voluntat de constituir un full de ruta a mitjà termini per a la planificació i gestió del sòl no urbanitzable del municipi amb l'objectiu de fer compatible la conservació i millora dels valors naturals amb els beneficis vinculats al benestar i a la qualitat de vida de les persones.
Això porta a accions, per posar alguns exemples concrets, com ara la gestió multifuncional dels boscos, la preservació i potenciació de l’agricultura integrada i de proximitat, la protecció i millora de la xarxa hidrològica o la restauració d'espais degradats. D’aquesta forma es planteja fer compatibles els serveis habitualment predominants d’aprovisionament (aliments, aigua, productes forestals, etc.), amb els de regulació i culturals, sovint menys visibles i valorats, com són la qualitat de l’aire que filtren els boscos, la protecció que ofereix la vegetació de ribera enfront de les inundacions, els connectors ecològics entre els diferents espais naturals, o l'educació, la contemplació, l'esport i el gaudi del medi natural, entre molts altres.
La gran quantitat d’informació disponible en el projecte SITxell i la seva aplicació habitual en la presa de decisions constitueixen un dels pocs exemples europeus de materialització real dels principis que emanen de les comunicacions de la Unió Europea, la qual cosa ha convertit el SITxell en un referent en aquest camp.