Sessió 1. Serveis dels ecosistemes i infraestructura verda

La Unió Europea va adoptar el 2011 una estratègia per protegir i millorar l’estat de la biodiversitat, a partir d'una comunicació de la Comissió Europea: Estratègia de la UE sobre la biodiversitat fins al 2020: la nostra assegurança de vida i capital natural.

La justificació d’aquesta estratègia és, en gran mesura, els resultats molt negatius dels informes al Parlament Europeu sobre l’estat de la natura a la Unió Europea. D’acord amb les directives d’aus i d’hàbitats de la UE, cada sis anys s’ha de presentar un informe sobre l’estat i les tendències dels tipus d’hàbitats i les espècies regulats en les esmentades directives. És a dir, es tracta, en definitiva, d’una avaluació de l’eficàcia de la Xarxa Natura 2000 i d’altres polítiques de conservació complementàries, en la protecció dels hàbitats i de les espècies considerats d’interès per la UE (figura 9).

Figura 9. Exemple d’hàbitats de muntanya del Prepirineu inclosos en la Xarxa Natura 2000. Font: Gerència de Serveis d’Espais Naturals.

Així, un 60 % de les espècies d’interès comunitari presentava un estat de conservació desfavorable, un 17 % era desconegut i tan sols un 23 % tenia un estat de conservació favorable. En el cas dels hàbitats, la situació era encara pitjor, ja que un 77 % mostrava un estat de conservació desfavorable, un 7 %, desconegut i només un 16 %, favorable.

Aquests resultats mostren, d’una banda, les mancances de la Xarxa Natura 2000, que no permeten assolir els objectius de conservació plantejats. Les grans dificultats en el seu establiment, la seva planificació, gestió i comunicació, i sobretot la manca d’un finançament adequat, han reduït notablement la capacitat d’aquesta xarxa d’espais per incidir positivament en la conservació de la biodiversitat. Pel que fa en concret als recursos necessaris, es calcula que el cost de gestió de la Xarxa Natura 2000 és d’uns 5.800 milions d’euros anuals (un 2 % del pressupost de la UE), mentre que els pressupostos reals que s’hi dediquen amb prou feines assoleixen el 10-20 % d’aquesta xifra. És un pressupost de gestió elevat, certament, però que contrasta amb les estimes dels beneficis econòmics, directes i indirectes, de la conservació i gestió d’aquests espais, que se situen molt per sobre, entre els 200.000 i els 300.000 milions d’euros.

D’altra banda, el fracàs de les polítiques de la UE per aturar la pèrdua de biodiversitat radica en gran mesura en la insuficiència d’unes accions centrades gairebé totalment en la protecció d’un percentatge determinat del territori, al voltant del 18 % de la superfície terrestre en el cas de la Xarxa Natura 2000, sense una integració real de la conservació en la resta de polítiques.

Les xarxes d’espais protegits són absolutament necessàries, ja que constitueixen la part del territori que té com a objectiu prioritari la conservació del patrimoni natural, però resulten insuficients si no van acompanyades d’una veritable integració d’aquests espais en la resta del territori i d’una veritable adequació de les polítiques sectorials –especialment de les que tenen un major impacte: infraestructures de transport i energia, agricultura, pesca, silvicultura, urbanisme…– als objectius globals de conservació.

La nova estratègia de conservació de la biodiversitat de la UE vol incidir en aquests dos grans grups de febleses: les mancances en el desenvolupament de la Xarxa Natura 2000 i la manca d’integració de la conservació en la resta de polítiques territorials.

Potenciant, per una part, la Xarxa Natura 2000 i estenent, per una altra, les polítiques de conservació als usos i a les activitats que es desenvolupen en el conjunt del territori, especialment aquells amb un major impacte sobre la conservació.