Sessió 1. Serveis dels ecosistemes i infraestructura verda

5. La classificació dels serveis dels ecosistemes

En aquest marc, com ja s'ha indicat, els serveis dels ecosistemes s’hi classifiquen en quatre grans àmbits: d’hàbitat o de suport, d'aprovisionament, de regulació i culturals.

5.1. Els serveis d’hàbitat o de suport

Els serveis d’hàbitat o de suport són els que sustenten la resta de serveis, en tant que els ecosistemes constitueixen l’espai on viuen els éssers vius i es produeixen els processos ecològics essencials:

  • Hàbitats per a les espècies: els hàbitats proporcionen tot allò que una espècie animal o vegetal necessita per sobreviure.
  • Manteniment de la diversitat genètica: la diversitat genètica proporciona la base per races localment ben adaptades en l’àmbit, per exemple, de l’agricultura i la ramaderia. Això permet una major resiliència davant pertorbacions d’espècies clau per als ecosistemes, així com afrontar millor les alteracions associades al canvi global.
  • Manteniment dels cicles de nutrients, imprescindibles
  • Manteniment d’altres processos ecològics essencials, com ara la connectivitat ecològica, la formació de sòl, la producció primària, etc.

En tractar-se de processos naturals que faciliten la prestació dels serveis, molts autors no els consideren pròpiament com a tals sinó com les funcions ecosistèmiques essencials i imprescindibles (figura 5).

Figura 5. Paisatge de mosaic agroforestal mediterrani de les comarques centrals, en el qual convergeixen la prestació de nombrosos serveis dels ecosistemes. Font: Gerència de Serveis d’Espais Naturals.

5.2. Serveis d'aprovisionament

Els serveis d'aprovisionament són serveis relacionats amb els productes materials i energètics procedents dels ecosistemes.

Inclouen, entre d’altres:

  • Aliments: els ecosistemes proporcionen les condicions per a la producció d’aliments, tant en hàbitats naturals com en agrosistemes gestionats.
  • Matèries primeres: els ecosistemes proporcionen una gran diversitat de materials per a la construcció o combustibles.
  • Aigua dolça: els ecosistemes proporcionen aigua dolça superficial i subterrània.
  • Recursos medicinals: moltes plantes són utilitzades com a medicines tradicionals o per proveir la indústria farmacèutica.

5.3. Serveis de regulació

Els serveis de regulació són els serveis que els ecosistemes proporcionen en actuar com a moduladors de les variables ambientals.

Algunes de les més importants són:

  • Regulació microclimàtica i qualitat de l’aire: els arbres i la vegetació en general proporcionen ombra i filtren contaminants de l’atmosfera. Els boscos influencien les precipitacions.
  • Captura i emmagatzemament de carboni: la vegetació captura diòxid de carboni de l’atmosfera, emmagatzemant-lo als seus teixits, contribuint així a la mitigació del canvi climàtic i la regulació climàtica global.
  • Moderació de riscos naturals: els ecosistemes poden crear zones de mitigació contra riscos naturals com inundacions, tempestes o despreniments de terres.
  • Tractament d’aigües residuals: els microorganismes en el sòl i les zones humides descomponen els residus d’origen animal o humà.
  • Control de l’erosió: la vegetació contribueix al control de l’erosió, un procés clau en la degradació i desertificació del sòl.
  • Pol·linització: una gran part de conreus depèn de la pol·linització animal.
  • Control biològic: uns ecosistemes en bon estat i diversos són importants per regular plagues o malalties transmeses per vectors.

5.4. Serveis culturals

Els serveis culturals inclouen aquells beneficis no materials que les persones obtenen del contacte amb els ecosistemes.

Engloben nombrosos aspectes de naturalesa molt diversa, com ara:

  • Usos recreatius i salut física i mental: la funció dels paisatges naturals i les zones verdes per mantenir la salut mental i física s’està reconeixent cada vegada més.
  • Turisme: el turisme relacionat amb la naturalesa proporciona beneficis econòmics considerables i és una font d’ingressos important en molts països.
  • Apreciació estètica i inspiració per cultura, art i disseny: l’apreciació de la naturalesa i la seva translació en formes culturals i artístiques s’ha donat al llarg de tota la història.
  • Experiència espiritual i sentit de pertinença: la naturalesa és un element comú en la majoria de religions i els paisatges naturals i seminaturals formen la identitat local i el sentit de pertinença.
Pujar