En l'actualitat, existeix el convenciment que la protecció dels sistemes naturals, més enllà de completar i reforçar les necessàries polítiques d’àrees protegides, passa per la seva integració en la gestió del territori mitjançant la planificació territorial.
D'aquesta manera, és possible abordar la compatibilització de les interaccions espacials entre els diferents usos del sòl, mantenir i millorar la funcionalitat dels ecosistemes, i disminuir els impactes dels usos urbans i les infraestructures sobre els sistemes naturals.
No obstant això, per a l'establiment d'un veritable sistema d'espais naturals mitjançant una ordenació integrada del territori, cal que els diferents nivells i sectors de l'Administració treballin conjuntament de forma coordinada.
En el cas de la Diputació de Barcelona, aquesta nova aproximació significa continuar treballant en les àrees protegides, però també estendre aquests criteris i aquestes propostes a la planificació del territori, tant a escala regional com municipal, que són competència, respectivament, de la Generalitat de Catalunya i dels ens locals.
A aquest efecte, aprofitant l'experiència i els coneixements en la matèria, es posa a disposició de les Administracions competents la informació recollida en el projecte SITxell i s’ofereix la col·laboració dels equips tècnics relacionats en els processos de planificació urbanística i territorial.
Fins al moment, s'ha establert aquesta col·laboració amb nombrosos ajuntaments i altres ens locals, a través del Catàleg de serveis de la Diputació de Barcelona, i amb diversos departaments de la Generalitat de Catalunya, que ha permès incorporar el contingut del SITxell a múltiples plans i projectes, amb uns resultats molt satisfactoris per a totes les parts.
De tota l’experiència acumulada al llarg d’aquests darrers anys, es poden destacar dos àmbits concrets de col·laboració, tant per la seva rellevància com pels resultats obtinguts.
El primer d'ells és la participació de la Diputació de Barcelona en el programa de planificació territorial de la Generalitat de Catalunya i, en particular, en l'elaboració del Pla territorial metropolità de Barcelona, que es va aprovar definitivament l'any 2010.
La principal tasca de la Diputació de Barcelona en aquest pla, més enllà de participar en la ponència tècnica que va desenvolupar el conjunt de la proposta, va ser la de proposar un sistema d'espais lliures per a la regió, a partir del coneixement i de l'experiència acumulats en el marc del SITxell.
A tal efecte, es va dur a terme un treball específic de síntesi de la informació més rellevant, que va culminar amb la preparació de quatre mapes temàtics de valoració del territori:
-
Flora.
-
Vegetació i hàbitats.
-
Fauna.
-
Connectivitat i valors agraris.
De la combinació d'aquestes quatre capes, en va sorgir la proposta d'espais de protecció especial que finalment va assolir un 70,1 % de la superfície total de la regió, una veritable infraestructura verda avant la lettre, una matriu territorial protegida sobre la qual s'assenten tant el sistema d'espais protegits com els sistemes d'assentaments urbans i d’infraestructures de transport (figura 3).
Figura 3. Sistema d’espais oberts del Pla Territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona. Font: Pla Territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya.