En els últims anys, la identificació dels valors associats als espais lliures (espais oberts, naturals, rurals, ecosistemes, o altres denominacions utilitzades) ha pres un nou caire a partir de considerar, de forma complementària als valors intrínsecs tradicionals (geologia, flora, fauna, hàbitats, patrimoni cultural, etc.), els valors associats als serveis que aquests espais presten a les persones. Són els anomenats serveis dels ecosistemes.
Encara que existeixen diverses definicions i aproximacions, en general es considera que els serveis dels ecosistemes són “les contribucions directes o indirectes dels ecosistemes per al benestar humà”, d’acord amb la definició que en va fer la iniciativa global The Economics of Ecosystems and Biodiversity (TEEB, 2010) que cercava precisament posar de relleu els aspectes econòmics directament o indirecta relacionats amb el patrimoni natural.
De fet, els orígens del concepte de serveis dels ecosistemes es remunten a finals dels anys setanta, quan alguns autors van començar a assenyalar la nostra dependència social i econòmica en relació amb els béns i les funcions de la natura, amb l'objectiu d'atreure l'interès del públic en la conservació de la biodiversitat (vegeu Gómez-Baggethun et al., 2010, per a una revisió històrica del concepte de serveis dels ecosistemes).
La generalització del concepte en l’àmbit científic va arribar els anys noranta del segle passat, especialment a través de dues publicacions: el llibre titulat Els serveis de la naturalesa: dependència de la societat en els ecosistemes naturals (Daily, 1997) i l'article publicat per la revista Nature “El valor dels serveis dels ecosistemes i el capital natural mundial” (Costanza et al., 1997). Els valors monetaris presentats per aquest article van causar un gran impacte, tant en l’àmbit científic com en el polític i el social.
En l'Avaluació dels Ecosistemes del Mil·lenni (MEA, 2005), impulsada per les Nacions Unides, es van identificar quatre grans categories de serveis dels ecosistemes:
-
Hàbitat o suport.
-
Aprovisionament.
-
Regulació.
-
Culturals.
Els serveis inclosos en les tres últimes categories estarien directament relacionats amb els principals constituents del benestar humà: seguretat, béns materials bàsics per a una bona qualitat de vida, salut i unes bones relacions socials (figura 4).
Figura 4. Classificació dels serveis dels ecosistemes i la seva relació amb els components del benestar humà. Font: Avaluació dels Ecosistemes del Mil·lenni.
Amb un nivell d'impacte similar a l'Avaluació dels Ecosistemes del Mil·lenni, la iniciativa TEEB, esmentada anteriorment, pretenia destacar el creixent cost econòmic que suposa la pèrdua de biodiversitat i la degradació dels ecosistemes globalment, i proposava mesures en diferents àmbits amb l'objectiu de frenar aquests processos.
També és important esmentar la recent creació de l’IPBES (Intergovernmental Platform on Biodiversity and Ecosystem Services), una plataforma independent intergovernamental oberta a tots els membres de les Nacions Unides que ha de liderar l'avaluació de l'estat de la biodiversitat del planeta, dels seus ecosistemes i dels serveis essencials que proveeixen la societat.