Les principals conclusions que aquests materials formatius volen posar de manifest se centren en la necessitat de les Administracions públiques de considerar les xarxes socials institucionals més enllà d’unes eines de comunicació i difusió sinó com una política pública.
Per aquest motiu, els/les professionals públics que gestionen les xarxes socials no han de ser mers comunicadors de l’activitat pública i han de ser gestors de serveis i polítiques públiques que incorporen la tasca de difondre i comunicar.
En aquest marc descentralitzat d’usos d’eines de comunicació i d’atenció ciutadana esdevé bàsic que les organitzacions es dotin d’eines que facilitin l’ús de les xarxes socials d’una manera corporativa i sota principis i valors de servei públic i institucionalització. Per fer-ho, cal dotar-se de guies d’usos i estils de xarxes socials. Els continguts de les guies que caldrà incloure-hi necessàriament són els relacionats amb la descripció de com s’utilitzaran les xarxes socials i quin rol tindrà a l’organització la persona responsable de continguts digitals.
En relació amb el pla de comunicació de xarxes socials hi ha uns continguts mínims que, amb indiferència de la mida de l’organització i del nombre de xarxes socials per gestionar, caldrà que es tinguin en compte. Aquests continguts fan referència als objectius dels usos de xarxes socials per la institució, els col·lectius a qui ens voldrem adreçar, les xarxes socials que es faran servir i un sistema d’avaluació, encara que només sigui a través d’analitzar alguns indicadors sobre usos i creixement.
En tot cas, i per acabar, cal considerar la necessitat de gestionar les xarxes socials amb una visió estratègica i, per tant, cal projectar-la a través de l’elaboració de plans de comunicació per a xarxes socials tant si són de caire generalista per a la institució o tenen una finalitat concreta i centrada en una àrea organitzativa o un producte/servei públic.