Canals representacionals: canals de preferència que cada persona utilitza per integrar i emetre la informació que rep de l’exterior i per aprendre. Són tres: visual, auditiu i cinestèsic, i els anomenem VAC.
Empatia: identificació mental i afectiva amb una altra persona com a exercici per seguir realitzant el propi rol amb més informació sobre l’interlocutor.
Evidència sensorial: allò que veus, escoltes i sents, i que et permet comprovar que la teva percepció interna coincideix amb la realitat, ja que la perceps a través dels sentits.
Formulació d’objectius: és el procés de disseny i redacció d’un objectiu. En PNL ho fem seguint uns criteris específics per tal de facilitar el pas a l’acció i a la consecució de l’objectiu en si.
Metamodel: conjunt de preguntes estructurades que faciliten entendre el teu interlocutor i aproximar-t’hi des de l’estructura superficial (allò que es diu) a l’estructura profunda (allò que existeix en l’experiència de l’interlocutor i que no ha estat expressat).
Nivells neurològics: model creat per Robert Dilts que descriu en forma jeràrquica els nivells que corresponen a les diferents esferes de l’aprenentatge i el canvi en els éssers humans.
PNL: programació neurolingüística.
Pont al futur: estratègia de PNL per facilitar la consecució d’objectius a través de l’aplicació de la visualització.
POPS: estratègia de PNL per facilitar la consecució d’objectius a través de l’aplicació de la flexibilitat.
Pressuposicions bàsiques: són aquelles creences que sustenten la PNL.
Rapport: sincronització que consisteix a reflectir en l'altra persona alguns elements verbals o no verbals de la seva pròpia comunicació que, de manera inconscient, pugui identificar com a seus per aconseguir que se senti entesa i reflectida.