Tècniques de PNL per a la millora de l’eficiència professional

3. El canvi i la PNL

3.1. El canvi: implicacions i actituds

Nota

Et convido que exploris quin efecte (emocional, mental i corporal) genera en tu l’expressió “gestió del canvi”. Pots fer-ho tancant els ulls uns instants i simplement observant aquests tres nivells d’experiència.

  • És una sensació agradable, desagradable? Amb quines emocions l’associes? Quins pensaments apareixen?
  • I d’aquests pensaments, quins consideres que et són útils i quins et dificulten la teva pròpia gestió del canvi?
  • Prova de fer-ho també en una situació concreta i real de canvi.
  • I compara. És possible que obtinguis resultats diferents.

El canvi és un fenomen que apareix contínuament a la nostra vida. De fet, sabem que:

“L’única cosa que no canvia és el canvi, perquè sempre hi ha canvi”.

Com que els canvis són imparables, és intel·ligent aprendre a conviure amb ells.

Mira el vídeo següent, titulat “Did you know”, i qüestiona’t:

  • Quines són les habilitats personals que requereix el moment històric en què estem vivint?
  • Què pots fer per adaptar-te als canvis de manera fàcil i efectiva?

D’entrada, observa les resistències següents, que apareixen en algunes persones davant dels canvis, i prova d’identificar aquelles que et són familiars:

  • Por a allò desconegut
  • Falta d’informació, desinformació
  • Factors històrics, memòria de fracàs
  • Amenaces a l’estatus
  • Amenaces als experts o al poder
  • Amenaces al pagament i altres beneficis
  • Clima de baixa confiança organitzativa
  • Por al fracàs
  • Resistència a experimentar
  • Poca flexibilitat organitzativa
  • Augment de les responsabilitats laborals
  • Disminució de les responsabilitats laborals
  • Temor a no poder aprendre les noves destreses requerides

Recordem una de les pressuposicions bàsiques de la PNL: Tota conducta té una intenció positiva.

I això també és així per a les resistències al canvi: les resistències al canvi i les creences relacionades, doncs, tenen la intenció positiva que apareix a la definició següent:

Entenem per resistència al canvi el conjunt de forces i factors que es desencadenen davant de qualsevol variació que ocorre en un sistema, el propòsit dels quals és mantenir el statu quo i garantir l’estabilitat d'aquest sistema, sigui aquest un individu, una organització o una societat.

Ara bé, més enllà de la intenció positiva d’ambdues, és útil resistir-se al canvi? O concretant més, en quines ocasions ho és?

En l’idioma xinès, l’ideograma que fa referència al canvi es mostra així:

Una part proposa el perill, i l’altra, l’oportunitat. És una manera de veure el canvi amb la ment oberta i donant espai a les oportunitats, sense perdre de vista que sovint els canvis demanen una certa prudència.

Destaca un parell d’idees, les que per a tu siguin més interessants, del que fins ara hem treballat sobre el canvi.

3.2. Creences relacionades amb el canvi: limitants i possibilitadores

Escolta aquest conte de Jorge Bucay titulat El elefante encadenado i, posteriorment, anota els pensaments i les opinions que t’ha suggerit.

Ara llegeix aquest text titulat La història de superació personal d’en Nick Vujicic Què et sembla que un dels millors motivadors que existeixen actualment, el Nick, no tingui cames ni braços?

Quan parlem de creences, ens referim a aquells patrons de pensament que estan tan fortament arrelats que els elevem a la categoria de veritat.

Les creences es refereixen a:

  • Un mateix: “Sóc incapaç d’aprendre idiomes”, “Sóc el millor de tots”.
  • Els altres: “Ningú vol ser amic meu”, “Tothom vol ser amic meu”, “La gent és dolenta”, “S’ha de confiar en les persones sempre”.
  • El món: “Al món hem vingut a patir”, “Cal aprofitar totes les oportunitats per gaudir que se’ns posin al davant”.

Algunes de les nostres creences les podem trobar en forma de dites populars:

  • Qui dia passa any empeny.
  • Mai no es pot tenir tot en aquest món; s'ha d'escollir entre el sac o les peres.
  • Ves a dormir d'hora i lleva't de matí, si riquesa i salut vols tenir.
  • Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit.
  • Feina feta no fa destorb.

D’altres tenen relació amb les creences heretades de la família o de l’entorn social, religiós o geogràfic en el qual hem nascut.

Si recordem les pressuposicions bàsiques de la PNL, que constitueixen el conjunt de creences sobre les quals se sustenta tot el seu desenvolupament, dèiem que no ens plantegem si són veritat o mentida, i que les utilitzem perquè són útils. Amb la resta de creences que conformen el teu sistema de creences, passa el mateix: ens enfoquem en la seva utilitat, ja que saber si són veritat no és possible.

El sistema de creences d’en Nick l’ha portat a desenvolupar unes actituds, unes accions i una vida que probablement trobarem admirable si tenim en compte la seva situació física. Ell ha optat per aquelles creences que han fet possible el camí que ell volia fer en comptes d’aixoplugar-se sota creences com:

  • L’aparença que tinc m’impedirà ser acceptat.
  • Ningú sense braços ni cames pot ser feliç.
  • Ningú sense braços ni cames pot trobar una feina.
Nota

Exercici d’identificació de creences

Arran del que s’ha plantejat anteriorment, fes el treball d’introspecció següent.

Quines són les teves creences? Anota-les segons els criteris següents:

  • Relacionades amb la teva persona: “Jo puc / jo no puc”, “Mai ascendiré a la feina / sempre seré el millor”.
  • Relacionades amb les teves relacions, tu i els altres: “Els altres em veuen com…”.
  • Relacionades amb la teva visió del món: “El món és… / la vida és…”.

3.3. La força de les creences

Henry Ford va popularitzar una frase que expressa molt gràficament el poder de les nostres creences:

Tant si creus que pots com si creus que no pots, això és veritat.

Per saber-ne més

Si t’interessa ampliar aquest tema, consulta què diu la Viquipèdia sobre la profecia autocomplerta.

Amb relació a les creences, podem dir que:

  • El conjunt ordenat de les nostres creences forma la nostra visió del món: creences sobre l’economia, la feina, la família, les amistats, etc.
  • Les creences ens ajuden a:
    • Saber quines conductes dur a terme en determinades situacions.
    • Comparar situacions noves amb experiències passades.
    • Calcular riscos.
    • Predir desenllaços.
    • Prendre decisions més adequades.

3.4. Com es formen les creences

Les creences es formen a partir de la generalització de les experiències viscudes.

Quan una experiència ha tingut un resultat similar (alguns autors diuen que calen tres cops, d’altres diuen que amb un és suficient), genera la creença, que després es reforça en aparèixer una situació similar a l’original.

També algunes experiències de fort impacte emocional poden conformar una creença sense necessitat d’altres.

Després d’estar ingressat a l’hospital durant dos mesos per un greu accident de trànsit, és probable que induïm la creença “mai més podré tornar a conduir”.

La generació de creences comença a la nostra infantesa, segueix a l’adolescència i en veritat no s’acaba mai.

També es formen a partir de l’entorn, les persones i les experiències que cadascú viu.

Nota

Exercici: qüestiona les teves creences

De l’exercici anterior, “Exercici d’identificació de creences”, tria aquelles dues o tres amb les que més identificat et sentis. Tot seguit, fes les preguntes següents per a cada una d’elles:

  • Són útils les meves creences? Em potencien o em limiten?
  • Qui seria jo sense aquestes creences?
  • Com ha afectat fins ara la meva vida tenir aquestes creences?
  • Com l’afectarà en un futur?

Un cop ho hagis fet, respira uns instants. Deixa’t sentir com estàs: Ha canviat alguna cosa?

Byron Katie, conferenciant i autora experta en creences i els seus efectes en la vida de les persones, va descobrir que (segons les seves pròpies paraules) els seus pensaments la feien patir quan se’ls creia, i quan no se’ls creia, deixava de patir. Aquest és el primer pas: preguntar-te si aquelles creences que et limiten són útils o no, i qüestionar-te-les. Al vídeo El despertar pots veure el que comenta.

Per saber-ne més

Si vols aprofundir aquest tema, llegeix Robert Dilts a El poder de la palabra. La magia del cambio de creencias a través de la conversación, per aprendre a canviar creences a partir de l’habilitat de triar les preguntes adequades.

3.5. Nivells neurològics: relació entre creences i conductes

El concepte nivells neurològics en PNL respon a la creació de Robert Dilts d’un model en forma jeràrquica de nivells que corresponen a les diferents esferes de l’aprenentatge i el canvi en els éssers humans. Es mostra en forma de piràmide de la manera següent:

És un model molt útil, que ens explica com funcionem els humans en aquests diferents nivells a l’hora de decidir o canviar.

Per saber-ne més

Si voleu ampliar el concepte de nivells neurològics, podeu fer-ho a través del document “La pirámide de niveles neurológicos de Dilts y el para qué: un modelo de modelos y una pregunta clave para el coaching” (2014) d’Andrés Brito y José Vicente García.

En aquest primer nivell i relacionant el model de Robert Dilts amb les creences, el més important és que t’adonis com els nivells superiors influeixen en els nivells inferiors i els orienten. Això ens indica que cada conducta està relacionada amb una creença i que, per tant, si volem modificar les nostres conductes per altres que siguin més útils, revisar les nostres creences ens donarà moltes pistes de com fer-ho.

Pujar