Tècniques de PNL per a la millora de l’eficiència professional

4. Comunicació i PNL

4.1. Definició i components de la comunicació

De totes les definicions i maneres d’explicar el significat de la paraula comunicació que trobareu, aquesta és interessant perquè és breu i ofereix una visió àmplia del concepte:

Comu-nic-acció: La comunicació és una acció en comú.

Perquè només si hi ha almenys dues parts que posen en comú un espai i els mecanismes necessaris perquè aquesta es produeixi, es dona el fenomen de la comunicació.

Podríem dir que la comunicació es conforma de dues accions principals:

  • Parlar
  • Escoltar

És obvi que, perquè el nostre interlocutor ens entengui, ens hem d’expressar bé, hem de fer una bona gestió de les nostres habilitats d’emissió. I d’altra banda, sense escolta, sense habilitats de recepció, podem perdre l’enfocament de la conversa i l’interès del nostre interlocutor.

4.2. Sistemes representacionals: VAC

De quina manera accedim a la informació que hi ha al món? Hi accedim a través dels nostres sentits: veiem, escoltem, olorem, toquem, degustem.

En PNL anomenem canals sensorials els diferents sentits pels quals accedim a la informació (exterior i interior). A través d'aquests canals, percebem, interpretem, coneixem i aprenem.

Els classifiquem de la manera següent:

  • (V) Visual: imatges
  • (A) Auditiu: sons
  • (C) Cinestèsic: sensacions

Podríem dir que en la nostra ment no emmagatzemem paraules, sinó que emmagatzemem imatges, sons i sensacions.

Per entendre com succeeix l'experiència humana, és útil el mapa següent.

L'experiència humana, en produir-se en un moment donat, es conforma de diferents elements. Aquests elements corresponen a tres categories de processos i percepcions diferents:

Percepció i comportaments externs Ens referim a tot allò que una persona pot fer o percebre (cinc sentits) en el món.

Exemple: “Veig com t'acostes a mi, i m'aixeco i et faig una abraçada.”

Aquesta experiència està composta pel que percebem del món exterior a través dels ulls (visual extern), l'oïda (auditiu extern) i el gust, l’olfacte, el tacte i les sensacions a la pell (cinestèsic extern).
Percepció interna Totes les sensacions corporals i les emocions internes:

Exemple: “Tinc un nus a la gola.”

Aquesta experiència està composta per les sensacions que sentim de la pell cap endins. En diem cinestèsic intern. Amb la PNL ens entrenem de manera específica per detectar aquests elements, com ara tensions, sensació de moviment, quantitat, qualitat i localització de l'energia…
Processos interns (ment) Tot allò que succeeix al meu cap, ja siguin imatges internes, qüestions que em dic a mi mateix (diàleg intern), judicis que emeto sobre alguna cosa…

Exemple: “Això no ho estic resolent de la millor manera. Recordo el meu antic cap i com arrufava les celles quan em comportava així.”

Per entendre l'experiència completa, fem inventari dels elements que han intervingut de les tres categories. És a dir, l'experiència es compon de la suma de tots aquests elements que intervenen simultàniament.

Detectar-los, reconèixer-los i saber que existeixen ens facilita la informació necessària per desenvolupar algunes tècniques i habilitats relacionades amb ells: la comunicació, l'empatia, els ancoratges i algunes més, com a informació bàsica per desenvolupar algunes intervencions de la PNL.

Fem una petita pràctica amb aquests nous coneixements.

  • Què hi veus en aquesta imatge (visual extern)?
  • Què et fa sentir (cinestèsic intern)?
  • Què creus que se sent en aquest bell paratge (auditiu intern)?

4.3. Comunicació i VAC

4.3.1. Sistemes representacionals i predicats processuals. Les claus des d’allò verbal

Els verbs, els adjectius i els adverbis són paraules que expressen accions i relacions. Són paraules de procés o processuals i les anomenem predicats.

Aquestes paraules ens donen pistes de com la persona està representant internament la informació que posseeix o rep: visualment, auditivament, cinestèsicament (inclou olfactivament i gustativament). Ens donen pistes per saber quin canal utilitza.

Ens interessa saber en quin canal està operant una altra persona per poder:

  • Acompanyar-la.
  • Desxifrar la seva experiència subjectiva.
  • Utilitzar aquesta informació en la meva comunicació amb ella.

En definitiva, per utilitzar el mateix llenguatge que l’altra persona.

Per aconseguir-ho, si prestem atenció a les paraules que utilitza i determinem a quin canal corresponen, sabrem el canal en què està operant.

No totes les paraules són processuals. Generalment, són:

  • Verbs: veig
  • Adjectius: clar
  • Adverbis: clarament

Les paraules que anomenem inespecífiques (o no processuals) són aquelles que cada persona pot processar en un sistema representacional diferent.

Predicats processuals o específics:

  • Visuals: brillant, colorit, enorme, mirar, horitzó, vigilar, ataronjat, lluminós, clarament, punt de vista
  • Auditius: xiuxiuejar, repicar, melodiós, cridaner, rialles, cantar, silenci, cruixir, escàndol, dir
  • Cinestèsics: amarg, dolç, humit, esgarrifós, cansada, perfumar, sensacional, aspre, emotiu, impressionar

Predicats no processuals o inespecífics:

  • Inespecífics: orientar, decidir, meditar, considerar, autopista, avaluar, motivar, creatiu, bé, insatisfactori

4.3.2. Claus no verbals dels sistemes representacionals

Un dels grans descobriments per part de Grinder i Bandler (1998) és el dels moviments oculars. De la seva àmplia observació de vídeos i entrevistes, van començar a sospitar que moure els ulls cap a un determinat sentit i direcció podia tenir un significat útil i interessant per comprendre el que succeeix en la ment de les persones.

Diversos estudis científics demostren que l'activació dels ulls activa també diverses zones del cervell. Per exemple, si mirem cap amunt, estem connectant amb imatges. Aquesta és la relació que van desxifrar pel que fa a moviment d'ulls i acció interna:

No obstant això, aquesta interrelació no és del tot universal. Hi ha persones que tenen claus oculars creuades. Per tant, és important saber desxifrar-les en cada persona abans d'assignar-los un significat definitiu.

A més del llenguatge i el moviment dels ulls, hi ha altres pistes que ens ajuden a descobrir en quin dels canals s'està movent la informació interna del nostre interlocutor. Són elements relacionats amb els aspectes no verbals de la comunicació i que ens porten a detectar el canal preferent de l'altre.

En la imatge següent en trobaràs alguns:

  • Quan una persona està vivint una experiència des del canal visual:
    • La seva mirada s’orienta cap amunt.
    • La seva veu és aguda, parla amb rapidesa i amb el volum alt.
    • Els seus gestos es dirigeixen predominantment cap amunt.
  • Quan una persona està vivint una experiència des del canal cinestèsic:
    • La seva mirada s’orienta cap avall
    • La seva veu és greu, parla a poc a poc i amb el volum baix
    • Els seus gestos es dirigeixen predominantment cap avall
  • En el cas del canal auditiu, la persona orienta aquests elements cap a la part intermèdia entre els dos anteriors.

A més, cal tenir en compte que les persones tindran unes característiques segons el seu canal predominant:

Canal visual Recorden les cares més que els noms.
Assisteixen als esdeveniments per veure què veuen.
Acostumen a tenir les coses molt endreçades i no els agrada que els les canviïn de lloc.
Agraeixen els regals que afavoreixin la seva imatge o que puguin admirar a casa seva.
Prefereixen professions com arquitectura, control de qualitat, disseny i moda, construcció, arxiu, etc.
Canal auditiu Recorden els noms de les persones fàcilment.
Són bons escoltadors.
Recorden les converses i les paraules; la seva retentiva en aquest sentit és important.
Són sensibles als sorolls molt estridents o aguts, i poden arribar a posar-se de mal humor.
Agraeixen regals com música, aparells reproductors o invitacions per a una bona conferència o un espectacle musical.
Prefereixen professions com recepcionista, discjòquei, psicòleg, conferenciant, investigador, etc.
Canal cinestèsic Generalment es mouen més a poc a poc.
Gaudeixen de les coses molt intensament; els agraden les situacions plaents, encara que probablement no ho expressin verbalment.
Els agraden les activitats en què puguin degustar, olorar, tocar, i també aquelles que els facin sentir (esports, activitats d'alt risc).
Agraeixen regals que tinguin relació amb la comoditat, i també menjars o begudes que els agradin.
Prefereixen professions com cuiner, cuidador, professions a l'aire lliure i de serveis socials, metge, mestre, etc.

Per tant, per saber en quin canal s’està movent el nostre interlocutor, ens haurem de fixar en els trets següents:

  • Les paraules que utilitza
  • El moviment dels ulls
  • La seva comunicació no verbal: gestos, veu, respiració
  • Les seves preferències, conductes o habilitats

Per saber-ne més

Pots llegir un exemple d’ús efectiu del VAC en un entorn de comunicació per un venedor d’automòbils: “El VAC en l’àmbit comunicatiu i de vendes”.

Pujar