Anàlisi de necessitats formatives. Procés sistemàtic d’anàlisi dels nivells de desenvolupament professional dels diferents col·lectius que permet dissenyar posteriorment un pla de formació i les accions formatives corresponents. Aquest procés permet determinar el que una persona i/o un col·lectiu necessita aprendre i com es pot abordar des de la formació. Hi ha diversos enfocaments possibles: (1) L’anàlisi de necessitats formatives permet identificar les discrepàncies entre els comportaments actuals de les persones i els comportaments que haurien de tenir a fi d’assolir els objectius de l’organització; (2) Es detecten els punts forts de cada col·lectiu i es potencien per a arribar a un nivell alt d’excel·lència. D’altra banda, en l’anàlisi de necessitats poden sorgir mancances o aspectes que no es puguin abordar des de la formació.
Aprenentatge. Procés d’adquisició de nous coneixements, habilitats, actituds i valors relacionats amb un determinat contingut o activitat. L’aprenentatge es produeix quan un coneixement nou s’integra en els esquemes de coneixement previs i arriba fins i tot a modificar-los. Implica la modificació habitual i permanent del comportament de les persones com a resultat de l’experiència i la formació. Per les seves característiques tot aprenentatge és, en si mateix, un procés de canvi.
Aprenentatge formal. Aprenentatge desenvolupat en centres d’ensenyament reglat, com ara els de formació professional. El resultat d’aquest aprenentatge és l’obtenció d’una acreditació o certificació de les qualificacions obtingudes.
Aprenentatge informal. Aprenentatge desenvolupat habitualment de manera espontània i en ocasions d’una manera inconscient.
Aprenentatge no formal. Aprenentatge desenvolupat de manera complementària als mecanismes formals. Aquest s’adquireix, generalment, en el lloc de treball o a través de diversos àmbits de la societat.
Avaluació. Procés sistemàtic i metòdic mitjançant el qual es recull informació quantitativa i qualitativa útil per valorar i fonamentar la presa de decisions.
Avaluació de la transferència. Valoració del grau d’aplicabilitat dels continguts d’una determinada acció formativa al lloc de treball. Requereix una metodologia i un procés de treball específics.
Avaluació diagnòstica (o inicial). Valoració dels coneixements previs dels participants en una acció formativa. Té com finalitat obtenir informació sobre els coneixements, habilitats i actituds que posseeixen els participants i facilita adaptar la unitat didàctica al seu nivell.
Avaluació formativa (del procés). Avaluació orientada a la millora d’un programa formatiu mentre s’imparteix. El seu objectiu és millorar com es desenvolupa l’aprenentatge mentre es produeix.
Avaluació sumativa o final. Avaluació feta al final d’un procés formatiu per determinar el valor del programa i la seva utilitat per als participants. Té per objectiu conèixer i valorar els resultats aconseguits pel participant, i permet tornar a dissenyar noves edicions de la mateixa acció formativa.
Competència. Una competència és l’aptitud o la capacitat de mobilitzar de manera ràpida i pertinent una sèrie de recursos, coneixements, habilitats i actituds per afrontar eficientment determinades situacions. Per tant, una persona és competent quan respon de manera adequada davant d’una situació concreta. Haver adquirit uns coneixements no vol dir ser competent: cal saber mobilitzar-los de manera integrada i contextualitzada i en el moment precís. Una organització pot diferenciar entre competències estratègiques, qualitatives, transversals i tècniques.
Comunitats d’aprenentatge / de pràctica, etc. Àmbit d’intercanvi que afavoreix la socialització del coneixement. En aquestes comunitats els participants elaboren i comparteixen coneixements. Això afavoreix l’enriquiment mutu i l’aprenentatge organitzatiu. Aquest tipus de comunitats exigeix l’existència d’un coordinador o dinamitzador amb la missió d’aportar idees i eines a fi que els participants aprofitin el coneixement compartit. Aquestes comunitats han rebut un gran impuls amb la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Cost directe de la formació. Despeses associades directament a la producció d’un bé o a la prestació d’un servei. En el cas de la formació: honoraris del formador, lloguer de l’aula, cost dels materials, etc.
Costos indirectes. Despeses difícils de relacionar directament amb la producció d’un bé o la prestació d’un servei. En el cas de la formació: cost de les hores invertides pels participants, costos de substitució de les persones, etc.
Costos ocults (de la no formació). La formació suposa un cost per a les organitzacions. La no formació també, ja que els errors que es poden solucionar, la descoordinació entre departaments, els baixos nivells de qualitat en els productes o serveis també tenen un cost en temps perdut, en recursos malbaratats, en la pèrdua de clients o en la deficient imatge corporativa.
Desenvolupament professional. Conjunt d’activitats orientades als professionals d’una organització a fi d’adquirir, desenvolupar, complementar, perfeccionar i actualitzar els seus coneixements i destreses per dur a terme satisfactòriament les seves comeses professionals, així com per preparar-se per assumir noves responsabilitats.
Diccionari de competències. Totes les organitzacions, públiques i privades, necessiten posseir unes qualitats determinades per complir amb la seva finalitat, els objectius que tinguin plantejats i donar resposta a les necessitats i demandes sorgides de l’entorn on estan ubicades: han d’estar ben organitzades, han de fer servir bons mecanismes de presa de decisions, han d’oferir productes o serveis amb uns nivells de qualitat exigibles pels seus usuaris o destinataris, etc. Reflexionar sobre quines són aquestes qualitats, identificar-les, descriure-les i traduir-les en les actuacions reals que s’han d’observar en els seus professionals és la base per construir un diccionari de competències.
Disseny formatiu. Planificació sistemàtica d’un procés formatiu atenent totes les variables. El seu nivell de complexitat depèn de si es refereix a l’elaboració de tot un pla de formació; a una intervenció de formació a mida, que pot incloure diverses accions, o al disseny d’una acció formativa concreta (en aquest últim cas podríem utilitzar el terme disseny instructiu o seqüència formativa).
Entrenament. Procés de tutoria o d’ajuda personalitzada per a l’assoliment d’un objectiu o la resolució d’una determinada situació problemàtica. No és exactament un procés formatiu, encara que se’n derivin aprenentatges.
Formació a mida. Es tracta d’una intervenció formativa que té com a finalitat adequar la formació a una millora organitzativa. Pot combinar diferents modalitats i diverses metodologies: pot ser una acció puntual o un conjunt d’accions que es desenvolupen en un període de temps.
Formació en línia / e-learning. Formació efectuada a través d’Internet i per mitjà d’una plataforma tecnològica creada amb aquesta finalitat, per exemple Moodle (de programari lliure) o Blackboard (de mercat). Aquest tipus de formació, que dona lloc a una modalitat no presencial, amb característiques diferents de la formació a distància tradicional, proporciona a qui aprèn la possibilitat de connectar-se a diferents recursos formatius (instal·lats en una aula virtual) a fi de generar processos d’aprenentatge.
Formació interna. Estratègia formativa que posa en valor la capacitat d’una organització per formar els seus treballadors a través d’experts i de recursos interns, fent servir tant accions formatives de tipus «no formal» com mecanismes afavoridors de «l’aprenentatge informal».
Gestió de la formació. Conjunt de tasques vinculades a la logística de la formació. Aplicació informàtica que automatitza la gestió de les activitats i els esdeveniments formatius. L’aplicació ha de permetre classificar l’oferta formativa, registrar els participants i les seves dades, mantenir un històric d’oferta i de participants, i proporcionar informes als responsables de formació i a la direcció. Aquest sistema ha d’estar vinculat tant als aplicatius de gestió de l’organització com a la plataforma tecnològica (en el cas de la formació en línia).
Gestió del coneixement. Conjunt de pràctiques organitzatives destinades a capturar, estructurar, emmagatzemar i difondre el coneixement i les experiències dels treballadors. En la gestió del coneixement s’inclouen tant la informació formal de l’organització (polítiques, procediments i altres fonts escrites d’informació), com les fonts informals (documents, informes, presentacions i propostes a clients), o les habilitats acumulades pels seus treballadors (identificades a través de documents, aprenentatges, etc.)
Indicador. Dades estadístiques i d’un altre tipus que proporcionen informació rellevant sobre un objectiu que es vol mesurar. A la formació resulten imprescindibles per a l’avaluació de la transferència i de l’impacte.
Instruments d’avaluació. A les diferents fases de l’avaluació podem fer servir instruments diferents per recollir evidències que mostrin el progrés dels participants en una acció formativa. Qualsevol activitat portada a terme pot esdevenir un instrument d’avaluació, però també n’hi ha d’específics, com les proves diagnòstiques tancades, els exercicis oberts, els qüestionaris, les proves tipus test, etc.
Itinerari formatiu. Conjunt d’activitats formatives ordenades i seqüenciades (respecte dels continguts, del grau de dificultat, de la metodologia…) a fi de capacitar l’acompliment d’una ocupació. En general, els itineraris formatius es dissenyen per a perfils professionals específics, encara que puguin preveure elements transversals a diferents perfils. La seva aplicació no és necessàriament lineal, per la qual cosa la seva aplicació pot requerir proves de diagnòstic o de nivell.
Metodologia. Estudi i descripció dels mètodes i procediments de tota activitat sistemàtica. A la formació, les estratègies metodològiques estan estretament vinculades a la modalitat triada per impartir una acció formativa determinada. Per exemple, la participació tindrà una intensitat i una importància molt distinta en un taller que en una conferència.
Modalitat formativa. Cadascuna de les formes que poden adoptar les activitats d’ensenyament i d’aprenentatge segons que hi predominin determinats components (els objectius prioritaris, la naturalesa del contingut, el rol assignat al participant i al grup, el rol del formador, els recursos que s’utilitzen, el temps, etc.). Una modalitat de formació és, doncs, el dispositiu didàctic i organitzatiu que es dissenya i es desenvolupa com a conseqüència de la influència d’aquests factors. Així, un curs, un taller, un seminari o un cicle de conferències són exemples de diverses modalitats de formació, ja que constitueixen respostes ben diferenciades a necessitats, propòsits i circumstàncies (factors o variables, de fet) també diferents.
Motivació. Interès que mostra una persona per una activitat a causa de l’atracció que aquesta exerceix. La persona considera que aquesta activitat suposa una realització personal.
Motivació cap a la formació. La motivació per aprendre, i en particular per construir certs aprenentatges, és un procés complex que condiciona força la capacitat d’aprendre. La motivació depèn, en gran part, de la història d’èxits i de fracassos anteriors de les persones, però també del fet que els continguts d’aprenentatge posseeixin un significat lògic i siguin útils, de la manera com són presentats, de la participació de les persones implicades en el seu disseny, etc.
Motivació intrínseca. Conjunt de conductes que impulsen a fer una activitat per l’interès que suscita o el plaer que proporciona.
Necessitat formativa. Diferència entre la competència o el coneixement existent i el perfil professional requerit per dur a terme una activitat. Expressa una necessitat de millora, de desenvolupament o de canvi organitzatiu, com el resultat de la diferència entre una situació considerada insatisfactòria i una futura situació proposada com a desitjable. Hi ha quatre grans fonts de necessitats formatives: projectes de canvi, disfuncions operatives, evolució de les professions i canvis de l’entorn. Des del punt de vista de la motivació, la formació pot ser més efectiva si aquesta necessitat és percebuda per la persona.
Objectiu formatiu / d’aprenentatge. Descripció detallada del que els participants seran capaços de fer en finalitzar el procés d’aprenentatge. Expressa els comportaments esperats en els participants quan concloguin la formació. Els objectius formatius estan relacionats amb l’anàlisi de necessitats.
Organització que aprèn. Organització que té integrada la cultura, les pràctiques i l’estructuració adequada per promoure que els seus membres comparteixin els seus coneixements, tant els apresos en els processos formals com els apresos a través dels sistemes informals o no formals.
Perfil professional. Conjunt de competències professionals considerades necessàries per a una ocupació. Es tracta d’una proposta òptima per al desenvolupament adequat d’una activitat professional. El perfil professional està constituït per uns comportaments i aptituds agrupats en unitats de competència. Els perfils professionals estan reconeguts mitjançant títols que acrediten la persona com a posseïdora d’un conjunt de coneixements, habilitats i actituds necessàries per ocupar llocs de treball afins. Aquest perfil és el marc de referència ideal amb el qual es contrasta l’acompliment dels individus per determinar-ne el nivell de competència i determinar-ne el grau d’adequació a l’ocupació.
Pla de formació. Conjunt de les accions formatives que responen a un diagnòstic de necessitats de formació fet en una organització en funció de les línies estratègiques marcades per la direcció, de la situació de l’entorn, de les oportunitats que puguin sorgir i dels nivells competencials dels diferents col·lectius. El pla de formació pot ser anual, biennal, etc.
Pla de millora individual, PMI. Concepte vinculat a l’avaluació de la transferència o de l’impacte. Es tracta de proposar al participant que, sobre la base dels continguts d’una determinada acció formativa, elabori i executi un pla de millora personalitzat.
Pla docent. Document on es recullen les decisions formatives per a la impartició d’un programa concret destinat a un grup específic. El pla docent ha d’indicar per a cada sessió (o per a cada unitat de contingut) quins són els objectius formatius, els continguts que es tractaran i les tasques proposades als participants i, per descomptat, com s’avaluaran. El pla docent pot variar d’una edició a una altra.
Programa formatiu. Document integrat en el pla de formació que, per a cada acció formativa, defineix tots els seus components: què (continguts), on (lloc), quan (calendari i horari), com (metodologia i activitats), qui (participants) i per què (objectius) es desenvolupa una activitat formativa i amb quins recursos.
Proves. Proves que ens permeten demostrar un fet concret.
Proves d’avaluació. Exercicis o activitats efectuats pels participants. També, observacions o qualsevol altra forma de registre dutes a terme pel formador.
Proves del domini d’una competència. Comportaments observables d’una persona que ens permeten valorar el seu grau de domini d’una competència. Requereix anticipar aquests comportaments i fixar una escala per a la seva valoració.
Semipresencialitat (b-learning). Combinació de diferents modalitats d’ensenyament per donar una resposta idònia a les necessitats formatives de la persona, o de les organitzacions, que té en compte també la naturalesa dels continguts, el temps disponible, els recursos al seu abast, etc. Així doncs, cada modalitat (presencial, no presencial…) aporta al programa formatiu allò que la fa més rellevant o més eficient.
Seqüència didàctica/formativa. Ordenació de tots els continguts de l’aprenentatge atenent la progressió que es preveu que seguiran els subjectes al llarg del procés d’aprenentatge. Implica que el formador anticipi el pla de treball que seguirà, que estableixi activitats de dificultat creixent, que ajudi els participants a regular el seu esforç, que aquest sigui congruent amb els resultats obtinguts, etc. El disseny d’una seqüència formativa està condicionada per la tipologia de continguts, el perfil dels participants, els objectius, la modalitat triada, etc.
Tutoria. Acte de formar un individu o un grup de manera personalitzada, acompanyant-lo i guiant-lo al llarg del procés d’aprenentatge.
Tutoria proactiva. Procés d’aprenentatge guiat pel tutor, que s’avança als participants amb propostes d’activitats, fòrums de debat, exercicis d’aprofundiment, etc. El tutor atén també les necessitats específiques de cada participant.
Tutoria reactiva. Tutoria en què el tutor només respon als participants quan es produeix una demanda davant les dificultats d’arribar als resultats previstos.