Tècniques de PNL per a la millora de l’eficiència professional

6. Les bones preguntes

6.1. Introducció al metamodel

Abans de començar et proposem el següent exercici de reflexió.

Com explica la PNL, és normal que diverses respostes no es puguin resoldre (les que van amb interrogant), o que probablement hagis errat alguna de les respostes amb interrogant, o que segurament hagis volgut tornar a llegir la història abans de respondre alguna de les preguntes.

La imatge d’un trencaclosques ens és molt útil per entendre-ho:

  • Al teu cap, tens un trencaclosques sencer.
  • Me l’expliques, però com és impossible traduir-lo tot en paraules, el que jo construeixo al meu cap amb les peces que m’has donat és incomplet.
  • Per completar-lo, puc optar per:
    • Posar les peces que a mi em sembla que el completen (això ho fem sovint de manera inconscient).
    • Preguntar-te allò que necessito per aconseguir la informació que falta i posar les peces correctes.

Dit d’una altra manera, es donen dos nivells d’estructura:

  • L’estructura profunda: que seria el teu trencaclosques complet i és el missatge que tenim al nostre cap.
  • L’estructura superficial: és el trencaclosques que em dones parcialment, és a dir, el que expresses.

Les preguntes que ajuden a esbrinar les peces que manquen i aproximar-me més a l’estructura profunda, organitzades per categories i seguint un ordre, constitueixen el metamodel.

La manera que tenim de construir l’estructura superficial que compartim amb el nostre interlocutor es dona a partir de tres mecanismes diferents, que són:

  1. Eliminacions o omissions: partint de la suposició (conscient o inconscient) que el nostre interlocutor pot inferir fàcilment la informació, n’eliminem una part. Per exemple: “És molt gran” implica una comparació i estem eliminant l’element amb el qual estem comparant.
  2. Generalitzacions: es donen quan atribuïm unes característiques a un col·lectiu sencer (“els alemanys són molt rígids”) o quan fem servir termes que absolutitzen (“mai aprendré anglès”, “tothom em mira malament”, “sempre he estat un fracassat”).
  3. Distorsions: aquí englobem la resta de maneres amb què deformem la realitat en passar de l’estructura profunda a la superficial. Inclouen algunes com pensar que som endevins (“a l’Elena el que li passa és que té por al seu cap”), que estem obligats a algunes coses (“he de ser el millor de la classe”, “no s’ha de badallar en públic”) o que es donen relacions causa/efecte inequívoques (“abans el meu company em preguntava coses, i per tant confiava en mi; ara no em pregunta res, i per tant ja no hi confia”).

A les taules següents exposem la relació sencera de situacions que aborda el metamodel, i a cada columna:

  • Nom del mecanisme pel qual hem passat de l’estructura profunda a la superficial.
  • Què pretenem preguntant? Què volem aconseguir?
  • Quines preguntes ens serien útils?


Eliminacions

MECANISME QUÈ PRETENEM? QUÈ PODEM PREGUNTAR?
ELIMINACIÓ D’ÍNDEX REFERENCIAL
Ex: “Les persones passen por”
Especificar a qui es refereix la informació. Quines persones específicament?
OMISSIÓ SIMPLE
Ex: “Estic enfadada”
Recuperar l’element que falta. Específicament, amb relació a què estàs enfadada?
OMISSIÓ COMPARATIVA
Ex: “És millor no dir res”
Identificar i especificar el criteri de comparació. Millor que què, específicament?
VERB INESPECÍFIC
Ex: “La seva rialla m’entendreix”
Definir l’acció o el procés en l’estat del problema. Com, específicament, t’entendreix?
NOMINALITZACIÓ
Ex: “Tinc una frustració”
Concretar el significat de la nominalització. Què és el que et frustra, en concret?
EXECUCIÓ DE PÈRDUA/JUDICI
Ex: “No està bé cridar més que els altres”
Recuperar l’origen del judici. No està bé per a qui? On ho diu? Qui ho diu? Sobre quina base?

Generalitzacions

MECANISME QUÈ PRETENEM? QUÈ PODEM PREGUNTAR?
QUANTIFICADORS UNIVERSALS
Ex: “Ell sempre ho fa així” (sempre, mai, tots, ningú, tot, tothom…)
Trobar contraexemples de l’estat limitant. Sempre? No hi ha hagut alguna vegada que ho hagi fet diferent?
OPERADORS MODALS DE NECESSITAT I POSSIBILITAT
Normatives internes limitants

NECESSITAT (he de, cal que, necessito,…)
Ex: “Els fills han de fer cas als pares”

POSSIBILITAT (no puc, és impossible)
Ex: “No sóc capaç de pujar la muntanya”




Identificar les conseqüències de la regla o el límit.


Identificar la causa del problema més enllà del símptoma expressat.


Què passaria si no ho fessin?



Què ho impedeix?

Distorsions

PATRÓ DEL MODEL DIRECCIÓ RESPOSTA
LECTURA MENTAL
Ex: “La Laura se sent insegura”
Identificar el criteri o la font d’informació de l’afirmació. Com saps que se sent insegura?
CAUSA / EFECTE
Ex: “Quan plou em poso nerviosa”
Identificar com es dona la relació de causa entre l’estímul i la resposta. Com, específicament, et posa nerviosa que plogui?
EQUIVALÈNCIA COMPLEXA
Ex: “Si el meu cap em somriu, està content amb la meva feina; si no em somriu, no està content amb la meva feina”
Comprovar si la relació establerta és vàlida. Com és que això significa allò?
PRESSUPOSICIONS
Ex: “Això no pot sortir pas bé”
Desafiar la creença. Què et fa creure que…? Com saps que…?


Les possibilitats del metamodel són amplíssimes. En aquest primer nivell, et proposem aquest exercici d’aplicació del metamodel.

6.2. Preguntes que obren possibilitats enfront de preguntes que limiten la perspectiva

Quan repassem les preguntes que efectuem sobre una determinada situació, observem que poden anar orientades a construir:

  • Un mapa possibilitador: les nostres preguntes s’enfoquen en les solucions.
  • Un mapa limitant: les nostres preguntes s’enfoquen en els problemes.

Imagina que un company de feina t’està exposant una situació que viu com a difícil, que està bloquejat i no sap per on tirar, que dubta sobre les accions que ha d’emprendre o les decisions que ha de prendre. Com has après que en comunicació és important escoltar, per tal d’obtenir més informació sobre la seva situació i amb la intenció positiva d’acompanyar-lo i ajudar-lo si ho necessita, decideixes fer-li preguntes.

Imagina que proves amb aquestes preguntes o d’altres similars:

  • Què ens passa?
  • Per què tenim aquest problema?
  • Des de quan el tenim?
  • Quines són les causes?
  • Quines són les repercussions?
  • De qui és la culpa que tinguem aquest problema?
  • Per què ens passen aquestes coses tan sovint?

Prova de fer un exercici d’empatia. Com pot sentir-se aquesta persona?

Observa que totes aquestes preguntes van orientades al problema, i per tant, al passat.

Ara imagina que li fas preguntes d’aquest estil:

  • Què volem?
  • Per a quan ho volem?
  • Quins aspectes milloraran quan ho haguem aconseguit?
  • De quins recursos disposem per aconseguir-ho?
  • Quina és la manera més efectiva d’utilitzar els nostres recursos?
  • Què estem aprenent d’aquesta situació?

De nou, prova de fer l’exercici d’empatitzar.

Observa que totes aquestes preguntes van orientades a la solució, i per tant, al futur.

Per acabar, llegeix la frase següent i reflexiona-hi:

“Si parles de problemes, trobaràs problemes.

Si parles de solucions, generaràs solucions”

Pujar