2. El marc jurídic

La primera font d’informació que cal per portar a terme correctament un acte protocol·lari oficial és conèixer les normes jurídiques vigents respecte a l’ordenament en el temps i en l’espai, tant de persones, com d’objectes i símbols. Vol dir ordre de prelació entre les persones assistents a un acte; per tant, qui hem de situar abans i qui després. És una jerarquia establerta i respectada. Podríem dir col·loquialment que són “les regles del joc”.

A Espanya, amb la normativa actual, disposem de tres nivells de disposicions. Hi ha unes obligacions pel que fa a l’Estat, i en algunes comunitats autònomes (CA), unes instruccions per a aquell territori. En l’àmbit local també els ajuntaments poden determinar el seu ordre de precedències pel que fa a les autoritats locals (alcalde, alcaldessa, tinents d’alcaldia, regidors i regidores tant del govern com de l’oposició, portaveus, etc.).

Per obtenir coneixements cal llegir les dues normatives que hem d’aplicar a cada acte organitzat des de les administracions públiques.

Després d’analitzar ambdós documents, s’observa que qualsevol administració situada en territori espanyol ha de complir la normativa estatal pel que fa a les precedències. En concret, l’article 3a) del RD 2099/1983 estableix tot el que han de respectar les administracions de l’Estat, les comunitats autònomes o les corporacions locals amb motiu de commemoracions o esdeveniments nacionals, autonòmics, provincials i locals.

Altrament, segons l’article 12 del mateix Reial Decret, que és el que cal aplicar als territoris d’una comunitat autònoma, i per tant a qualsevol municipi de Catalunya, l’ordre a seguir és:

  1. Les persones que representen la Corona i la família reial.
  1. Totes les persones que representen els poders de l’Estat. Per això, en segon lloc, el poder legislatiu (els presidents del Govern, el Congrés i el Senat); en tercer lloc, el poder executiu (Govern i Administració), i en quart lloc d’aquest bloc, el poder judicial, representat pels presidents del Tribunal Constitucional i el del Poder Judicial.
  2. A partir del número 10 del llistat exposat a l’article, la màxima figura de cada comunitat autònoma, i amb menys rang els representants de l’Estat a les comunitats autònomes, la màxima figura d’un ajuntament (alcalde o alcaldessa), religiosos i militars, i la resta d’autoritats fins a un total de 48 escalafons.

Aquest document no només ordena personalitats, sinó que també estableix l’ordre dels ministeris en l’article 11.3, i de les 17 CA més les 2 ciutats autònomes (Ceuta i Melilla) en l’article 13.1.

Cal tenir en compte que moltíssimes de les persones que convidarem als actes públics no estaran recollides en el RD 2099/1983, però això no vol dir que no siguin importants pel tipus d’acte. Si fos així, no les hauríem convidades. Per tant, i per aconseguir que les persones estiguin situades allà on els correspon, s’aplica la tècnica del peinado, que rep aquest nom perquè ordena i alterna les autoritats incloses al Reial Decret amb personalitats que en aquest document no trobaríem.

Activitat

Interrelaciona les definicions següents:

a. Precedència 1. Vestuari requerit per a un acte.
b. Presidència 2. Màxima autoritat d’una organització.
c. Protocol 3. Ordre de prelació entre les persones existents a un acte.
d. Indumentària 4. Conjunt de regles de cortesia que es respecten en les relacions socials i que estan establertes per costum.
e. Caironat 5. Tècnica emprada per intercalar autoritats i la resta de persones convidades.
f. RP 6.Composició poètica o musical, de to solemne, que representa i exalta un poble, una comunitat o un partit i que es canta en els actes públics.
g. Pal 7. En un escut, peça fonamental que travessa verticalment el camper i que, quan és única, la seva amplària és un terç de la de l’escut.
h. Himne 8. Ciència que s’ocupa de gestionar la comunicació entre l’organització i la societat.
i. Peinado 9. En heràldica, que es recolza sobre un dels seus angles. S’aplica als escuts quadrats.
j. Tractament protocol·lari 10. Títol de cortesia que es dóna a una persona per la seva dignitat, autoritat, càrrec o categoria social.

Pots consultar la solució al final del manual.