1. La policia de proximitat
1.1. Concepte i principis bàsics
El concepte de proximitat dins les organitzacions policials és més que una definició de significat, és una metodologia de treball que ha d’englobar tot el cos de policia, i no només els equips de policia comunitària o policia de proximitat que actuen com a departaments diferenciats dintre els cossos de policia.
Sense la voluntat del cos de policia i els seus dirigents, no es podria portar a terme una forma de treballar diferent de la tradicional, més propera i preventiva, que enforteix, per si mateixa, les relacions de la policia amb la societat on desenvolupa les seves funcions.
La policia de proximitat té uns principis bàsics que determinen la seva forma de treballar, com ara apropar-se a la ciutadania, amb més presència als territoris, per enfortir la prevenció i conèixer la realitat dels problemes que preocupen la societat i les seves necessitats. D’aquesta manera, es pot donar una resposta de qualitat, efectiva i sobretot preventiva, que permetrà actuar davant els problemes abans que aquests es produeixin.
Tot i això, cal tenir en compte que la missió de la policia de proximitat continua sent la que estableix l’article 104 de la Constitució espanyola, que indica: “Protegir el lliure exercici dels drets i les llibertats i garantir la seguretat ciutadana.”
El model de policia comunitària o de proximitat constitueix el paradigma policial més actual i sorgeix com a resposta a l’esgotament que comença a evidenciar el model tradicional desenvolupat a partir dels anys cinquanta.
Aquest model policíac apareix i s’expandeix ràpidament als Estats Units, Canadà i Europa a partir de la dècada dels vuitanta, i arriba a l’Amèrica Llatina als anys noranta.
En el document La reducció de la criminalitat a Nova York es comenta el cas d'aquesta ciutat, on gràcies a l’estratègia del seu alcalde, la criminalitat es va reduir en quantitats més que considerables.
Sir Robert Peel (1788, Gran Bretanya). Primer ministre britànic i fundador del Partit Conservador. El 1829 va reorganitzar la policia de la ciutat de Londres en un sistema de policia de proximitat, base de la policia metropolitana d’avui dia i de molts sistemes de policia de proximitat arreu del món.
No obstant això, es pot afirmar que aquest no és un concepte nou. Més aviat es tracta de la recuperació del model dissenyat fa més de 150 anys per Sir Robert Peel i aplicat a la policia metropolitana de Londres, i també inspirat en el model de policia del Japó, conegut com a koban.
Al Japó, el sistema de desplegament policial compta amb petits destacaments o comissaries en punts clau, on el policia de proximitat, anomenat koban, i la seva família són part de la societat. Aquest és, possiblement, el sistema de policia de proximitat amb més èxit del món. En el següent document pots conèixer més sobre El model policial del Japó.
1.2. Policia de proximitat i policia tradicional
Com hem vist, la policia de proximitat és una forma de treballar que va més enllà de la labor de reacció que tradicionalment s’ha associat a la policia, tot i que irremeiablement va associada a aquesta tasca tradicional, la qual no es pot substituir, sinó que ha de complementar-se.
La policia de proximitat incorpora, a les tasques tradicionalment associades a la feina policial, com el control de la delinqüència i l’ordre públic, conceptes com:
-
la sensació d’inseguretat
-
la corresponsabilitat
-
la mediació
-
la resolució de conflictes
-
la qualitat de vida
-
la cohesió
-
la solidaritat social
Sense deixar de banda que les funcions de la policia tradicional són necessàries i s’han de mantenir en moltes de les seves especialitats, farem una comparativa per introduir les diferències més significatives entre tots dos models, la qual cosa ens permetrà entendre millor el concepte de proximitat.
POLICIA TRADICIONAL |
POLICIA DE PROXIMITAT |
Patrullatge aleatori polivalent |
Patrullatge preventiu |
|
Patrullatge sense cap finalitat definida (encara que comptin amb unes determinades indicacions, no són finalitats en si mateixes). Consisteix a sortir al carrer i esperar que des de la central arribi una ordre de servei o, com en qualsevol altre servei d’emergència, donar resposta a situacions observades per la mateixa patrulla durant el seu patrullatge. Patrullatge reactiu, ja que es mobilitzen els recursos quan es rep la demanda, és a dir, quan ja s’han produït els fets, i per tant, té un caràcter orientat a la repressió de la persona infractora. Analitza els resultats en clau quantitativa. Patrullatge en vehicle que no permet conèixer bé el territori, els seus problemes, les persones, etc. |
Patrullatge amb un objectiu definit. Estableix una relació policia/comunitat a través d’una comunicació activa. Patrullatge proactiu. Analitza el problema i cerca propostes de mediació o resolució de conflictes. Analitza els resultats en clau qualitativa. Patrullatge a peu, més accessible i pròxim. |
EXEMPLES |
|
Patrullatge davant d’una escola |
|
Servei que comença i acaba amb la seva presència durant l’entrada i la sortida dels alumnes. No té cap altra finalitat. Per tant, quan el nens han desaparegut, el servei ha finalitzat. |
Aquest servei està dins de l’objectiu de garantir la seguretat i l’assistència dels nens i les nenes a l’escola; per tant, l’agent, a més de facilitar-ne l’entrada i la sortida, s’ha de posar en contacte amb els responsables del centre per detectar possibles conflictes de seguretat dins i al voltant de l’escola i ha de col·laborar per reduir el nombre d’alumnes que practiquen absentisme. En definitiva, ha d’establir una relació policia/escola que anirà més enllà de la simple protecció escolar dels alumnes a l’entrada i la sortida. |
Molèsties veïnals per soroll en què reiteradament es demana la presència policial |
|
|
En aquests casos s’actua sobre el problema com un servei en si: el que s’ha de resoldre és el servei, no el problema de fons que l’ha originat. Amb aquest tipus de resposta, l’únic que s’ha aconseguit és que un veí tingui una denúncia sense cap garantia que l’origen del problema desaparegui, és a dir, el soroll, i creix la mala relació entre els veïns, la qual cosa provocarà la reiteració de trucades a la policia i, fins i tot, l’escalada del conflicte. |
Estableix una comunicació activa amb les parts, analitza el problema de fons i fa, si s’escau, propostes de mediació o resolució de conflictes per tal d’arribar a una solució satisfactòria per a totes dues parts que resolgui el problema. |
Als anys 70 es va fer un experiment a la ciutat de Kansas City (Kelling et col., 1974). Es va dividir una zona en tres parts: A, B i C. A la zona A es va doblar el nombre de patrulles de policia, a la zona B es va deixar el mateix nombre de patrulles habitual i a la zona C es van retirar totes les patrulles (només s'actuava a requeriment). Els resultats van ser que no només a la zona A, on es van doblar les patrulles, no va baixar el nombre de delictes, sinó que a la zona C, on no hi havia patrulles, no va augmentar. Tot i que aquest experiment tenia errades en el seu plantejament i en les conclusions, va donar peu a un replantejament del que anomenem tradicionalment patrullatge preventiu.
Un altre exemple és el realitzat els anys 83 i 84 a la ciutat de Houston (Brown &Wycoff, 1987). Els i les agents de policia van començar a actuar porta per porta, és a dir, trucaven a les portes dels veïns i els preguntaven sobre els problemes de seguretat del veïnat. El resultat d’aquesta actuació és que es va reduir la delinqüència de forma molt notable. Aquesta mateixa estratègia es va repetir a Oakland i després a Birmingham amb la mateixa eficàcia.
1.3. Estratègies genèriques de la policia de proximitat
El patrullatge planificat
Com el seu nom indica, vol dir definir objectius i, en conseqüència, planificar tot un seguit d’activitats orientades a assolir-los. La policia de proximitat no actua sobre les incidències, sinó que aquestes li donen informació de quins són els veritables problemes de la comunitat.
Aquesta visió global de la situació requereix tenir temps per fer entrevistes i assistir a reunions amb la comunitat, elaborar projectes i, amb tota aquesta informació, establir un pla d’actuació. Òbviament, s’ha de disposar del vistiplau de l’organització policial per tenir temps d’analitzar i tractar la informació. El patrullatge planificat requereix incorporar tota aquesta metodologia de treball al desenvolupament de l’activitat professional.
Val a dir que la policia, com a servei d’emergència, sempre donarà resposta davant els requeriments de la ciutadania; per tant, ha de coexistir la policia de reacció amb la metodologia de proximitat.
Sistema proactiu
Aquest terme sorgeix com a contraposició al reactiu i engloba en si mateix dos conceptes: responsabilitat i iniciativa. Per tant, el gran fet diferenciador és la iniciativa: no esperem que passi, actuem per evitar que passi.
La iniciativa implica avançar-se als esdeveniments, mobilitzar-se a partir d’un mateix, i això en termes policíacs vol dir incorporar la prevenció al sistema de treball i modificar-ne l’enfoc, des de la captura de l’infractor (ja que no ho arribarà a ser) fins a la protecció de tota la ciutadania. En resum, treballem per tal que no hi hagi aquest infractor.
El sistema proactiu deriva directament del patrullatge planificat, ja que una vegada identificades les causes d’un problema determinat, s’actua per eliminar-lo abans que torni a aparèixer.
Resolució de problemes
Aquesta estratègia de la policia de proximitat és un dels seus grans pilars. Va molt més enllà de ser una simple estratègia de servei per ser un dels canvis conceptuals en els quals es fonamenta la policia de proximitat.
En el document següent podem llegir sobre L'enfocament orientat als problemes de l’actuació policial segons H. Goldstein.
Herman Goldstein, el 1979, va establir que calia passar d’una resposta reactiva a una de més activa, passar de l’incident al problema subjacent, fent una anàlisi global de les trucades de la ciutadania, tenint en compte els problemes que més preocupen la comunitat i, alhora, els que més recursos policíacs empren. La identificació i la recerca de solucions als “punts negres” redueix considerablement el nombre de trucades, i això és sinònim de reducció de problemes.
Afrontar la feina de la policia des del vessant de la resolució de problemes representa un triple canvi:
-
1r: Incloure tots els temes de seguretat que preocupen la ciutadania en la comesa policíaca, més enllà dels que representen únicament una infracció de tipus penal. És a dir, no s’intervé sols quan s’ha vulnerat una norma penal, sinó que es té en compte quins són els problemes que preocupen la ciutadania, encara que es tracti d’una infracció administrativa menor i no d’un delicte greu.
-
2n: Incorporar tots els problemes de convivència en els temes d’intervenció, que fins ara quedaven relegats a un problema de relació i sols s’actuava quan hi havia algun tipus de denúncia.
-
3r: Analitzar la situació des d’una perspectiva global amb la voluntat d’incidir en la resolució definitiva del problema. Aquest és potser el canvi més profund.
Posem un exemple, per acabar d’aclarir aquest concepte, lligat a les competències i actuacions de les policies locals:
És obvi que davant d’un accident de trànsit s’ha d’actuar de manera ràpida i reactiva –policia tradicional‒, però també és cert que un cop normalitzada la situació es pot fer una anàlisi –policia de proximitat‒ de si és un lloc on hi ha topades freqüents i a continuació fer un seguit de propostes per reduir o eliminar el que provoca aquesta situació: senyalització poc clara, manca d’enllumenat, velocitat de la via, sentit de la circulació, etc.
Amb aquesta filosofia no s’eliminen del tot les emergències, però disminueixen molt, ja que es busca actuar abans que es produeixin més incidències i, de manera molt especial, no fer-les cròniques, a més del que representa en termes d’eficiència del servei.
Estructura descentralitzada i basada en valors
Aquest tipus d’estructura té força avantatges, com ara:
-
la delegació de les tasques
-
el reforçament del treball en equip
-
el retorn i el reconeixement dels serveis efectuats
-
la informació global de l’organització
Per tant, hi ha un veritable augment de l’eficiència quant a optimització de recursos.
De tota manera, un dels punts febles d’aquesta estructura, i molt especialment per a les organitzacions policíaques, és que han de quedar molt ben definits els rols de les diferents categories dels comandaments intermedis. Els comandaments intermedis han de:
-
ser els coordinadors dels diferents equips de treball
-
buscar recursos
-
donar suport al personal del carrer
-
rebre formació
-
ser capaços de modificar el rol de manar pel d’acompanyar, coordinar i col·laborar
Avaluació dels resultats
Si la gran finalitat de la policia de proximitat és la resolució de problemes, la mesura de la seva activitat ha de ser qualitativa.
S’han de tenir en compte:
-
els problemes en què s’ha intervingut
-
els problemes resolts
-
els projectes que s’han elaborat
-
els projectes que s’han portat a terme
Les enquestes de satisfacció ciutadana i de victimització són altres recursos dels quals disposa la policia per avaluar l’impacte de la seva activitat en la millora de la qualitat de vida de la comunitat.