5. L’ètica en l’Administració pública: principis bàsics
L’ètica, en el sentit filosòfic de la paraula, regula les conductes humanes “segons uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions”.
5.1. Principis ètics de l’Administració pública
Camarasa (2004, pàg. 14) defineix l’ètica en l’Administració pública de qualitat com el “comportament correcte i no censurable com a condició sine qua non per a una bona administració d’un servei públic”. I afegeix que cal “persistir en l’esperit de servei com a servidors públics i en l’obligació de donar el major i millor servei”.
En aquest apartat, farem esment d’alguns aspectes ètics que han de formar la base de la relació de l’Administració municipal amb la ciutadania. Ens basarem en extractes de textos legals que dirigeixen l’actuació de les administracions públiques i fan referència als drets i les obligacions de la ciutadania.
Primer de tot farem referència a l’article 9 de la Constitució Espanyola, que en el punt 2 anomenat Libertad e Igualdad diu:
“Corresponde a los poderes públicos promover las condiciones para que la libertad y la igualdad del individuo y de los grupos en que se integra sean reales y efectivas; remover los obstáculos que impidan o dificulten su plenitud y facilitar la participación de todos los ciudadanos en la vida política, económica, cultural y social”.
Pel que fa a l’article 103 de la Constitució Espanyola, en el punt 1:
“La Administración Pública sirve con objetividad los intereses generales y actúa de acuerdo con los principios de eficacia, jerarquía, descentralización, desconcentración y coordinación, con sometimiento pleno a la ley y al derecho”.
De l’existència d’aquests articles deduïm que:
-
Hi ha un principi d’igualtat en el tracte amb el públic.
-
L’accés als serveis públics ha de ser efectiu per a tota la ciutadania. En aquest sentit, entenem que els treballadors públics han de ser conscients dels “obstacles” que poden haver-hi entre la ciutadania i els poders públics per ajudar a eliminar-los, reduir-los o evitar-los.
Molt similar, en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en l’article 4, punt 2:
“Els poders públics de Catalunya han de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat dels individus i dels grups siguin reals i efectives; han de facilitar la participació de totes les persones en la vida política, econòmica, cultural i social, i han de reconèixer el dret dels pobles a conservar i desenvolupar llur identitat”.
L’article 30 sobre els “Drets d’accés als serveis públics i a una bona Administració” concreta la relació de la ciutadania amb l’Administració pública:
1. “Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general. Les administracions públiques han de fixar les condicions d’accés i els estàndards de qualitat d’aquests serveis…
2. Totes les persones tenen dret que els poders públics de Catalunya les tractin, en els afers que les afecten, d’una manera imparcial i objectiva, i que l’actuació dels poders públics sigui proporcionada a les finalitats que justifiquen.
3. …les administracions públiques i els serveis públics han d’adoptar una carta de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors.”
Entre els principis ètics que regeix l’actuació de l’Administració pública destaquem els següents:
-
Respecte als principis democràtics.
-
Compliment i respecte de la llei.
-
Igualtat de drets i obligacions per a totes les persones (de gènere, d’origen…).
-
Neutralitat de l’Administració davant conflictes entre persones.
-
Responsabilitat davant l’interès general de la societat.
-
Responsabilitat de l’Administració sobre les actuacions pròpies.
-
Receptivitat a les demandes de la ciutadania.
-
Confidencialitat.
-
Qualitat i excel·lència en els serveis dissenyats per respondre a les necessitats de la ciutadania i contribuir al seu benestar.
-
Professionalitat.
-
Publicitat de la informació i de les activitats.
-
Accessibilitat a les persones i als serveis.
-
Eficàcia i eficiència.
-
Ecologia i sostenibilitat.
-
Transparència i rendició de comptes.
-
Cooperació entre els diferents actors.
A partir de la lectura de la llista de principis ètics, ¿amb quines situacions us heu trobat en què la vostra actuació s’ha basat en alguns d’aquests principis?
Tot aquest aspecte ètic i normatiu s’ha de contextualitzar amb l’esforç de modernització que l’Administració ha anat desenvolupant progressivament amb el pas dels anys amb l’objectiu d’augmentar l’eficàcia i l’eficiència de la seva actuació. L’evidència més clara de modernització és l’aplicació de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC) als diferents processos de treball. A partir d’aquí, es presenta el repte de l’Administració pública de fer aquesta informació accessible a tota la població.
5.2. La importància de ser transparents
Totes les institucions i empreses tenen la seva raó de ser basada en una missió o raó final de la seva existència.
new_pdf_page
A partir d’aquí es generen una sèrie de conductes que responen a una filosofia basada en uns “valors i principis professionals (…) i de relació”, al mateix temps que es vigila la possibilitat “d’algun desfasament entre la identitat corporativa desitjada i la cultura corporativa existent” (Capriotti, 2005, pàg. 48).
Si ho apliquem a l’Administració municipal, cal dir:
-
Primer de tot, que definir els valors professionals i de relació i aprofundir-hi ajudarà a projectar en la ciutadania el que l’Administració vol ser.
-
En segon lloc, que l’Administració sigui vigilant respecte al que projecta facilitarà tenir iniciatives de millora per ser coherents en els missatges que s’emeten, des de la Constitució fins a l’Estatut i des de les diferents lleis fins a les ordenances municipals.
Seleccionem una part del “preàmbul” de la Llei 19/2013, del 9 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern:
“[…]segons la qual la Llei de transparència “incrementa i reforça la transparència en l’activitat pública –que s’articula a través d’obligacions de publicitat activa per a totes les administracions i entitats públiques–, reconeix i garanteix l'accés a la informació –regulat com un dret d'ampli àmbit subjectiu i objectiu– i estableix les obligacions de bon govern que han de complir els responsables públics així com les conseqüències jurídiques derivades del seu incompliment –el que es converteix en una exigència de responsabilitat per a tots els que desenvolupen activitats de rellevància pública–.”
També, “amplia i reforça la publicitat activa en diferents àmbits. En matèria d'informació institucional, organitzativa i de planificació, exigeix als subjectes compresos en el seu àmbit d'aplicació la publicació d'informació relativa a les funcions que desenvolupen, la normativa que els resulta d'aplicació i la seva estructura organitzativa, a més dels seus instruments de planificació i l'avaluació del seu grau de compliment”.
En el punt 2.3. “Maneres diferents d’entendre el concepte imatge” d’aquest dossier, hem esmentat la diferència entre els missatges il·lusionants i els realistes. Darrere de la voluntat de projectar una imatge corporativa, existeix una filosofia de fons que portarà a comunicar-se amb el públic de la institució utilitzant un enfocament més o menys transparent.
Ara, en l’Administració pública, quan es parla de transparència, cal tenir en compte que hi ha una voluntat ferma de ser transparents, fet que implica utilitzar missatges realistes.
Això vol dir que el personal de contacte ha d’estar preparat per adreçar o respondre a les demandes d’informació de la ciutadania d’una manera efectiva perquè s’està responent a una situació derivada d’una obligació de l’Administració i un dret de la ciutadania.
new_pdf_page
En aquest sentit, mitjançant el que es coneix com a publicitat activa (concepte que la mateixa Llei defineix que “…caldrà difondre determinada informació sense haver d’esperar una sol·licitud concreta dels administrats…”), s’han obert diferents portals de transparència en els webs municipals on es poden consultar des de les agendes dels regidors i regidores fins a les accions que duen a terme els serveis municipals, entre d’altres.
Ens trobem, doncs, davant una iniciativa per regular la relació entre Administració i la ciutadania que ha de trobar coherència en les respostes que els treballadors municipals donen en qualsevol moment.
També es fa un pas endavant molt important amb l’esment que fa la llei perquè les administracions públiques “puguin adoptar mesures de col·laboració per al compliment de les seves obligacions de publicitat activa, aprofundint en la necessitat que té el ciutadà de percebre una col·laboració i coordinació de les diferents administracions públiques existents a l’hora de donar respostes a les seves necessitats.
Precisament, la finestreta única significa que la ciutadania pot accedir a distància als tràmits que vol iniciar, així com a les seves resolucions, cosa que fa augmentar l’accés tradicional a l’Administració per via presencial o telefònica.
Si combinem la Llei de transparència amb els articles 154, 155 i 236 de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, en què es fa referència tant al dret de la ciutadania a la informació com a la necessitat de finestreta única, ens trobem amb un clar augment de les possibilitats d’experiències de qualitat que s’ofereixen a la ciutadania per aconseguir la informació que desitja.
-
¿Com creieu que la Llei de transparència pot afectar la vostra relació amb la ciutadania?
-
¿En quins aspectes concrets penseu que et pot beneficiar com a treballador públic?
-
¿Quines dificultats noves us podeu trobar en la relació amb la ciutadania?