Habilitats directives: Gestió d'equips

3. L'organització del treball i la productivitat

Per fer una gestió eficient de les tasques, el gestor de l'equip ha de respondre a les preguntes següents:

  1. Què ha de fer el nostre equip?: Prèviament cal determinar quin és el producte o servei que es vol posar a disposició de la societat, cal determinar la missió de l'equip que gestionem.
  2. Qui ha de fer cada tasca perquè l'equip funcioni?: S’han de repartir les tasques entre els membres de l'equip. S’ha de determinar l’organigrama intern si l'equip ho requereix. Això permet establir els nivells jeràrquics que condicionaran les relacions. A més, s’ha de dimensionar les persones que es necessiten per fer cada tasca. Tant el dimensionament com l’estructura organitzativa dels membres de l'equip s’han d’anar adaptant a la situació de l’Ajuntament i de l'equip en concret en cada moment.
  3. Com han de fer-se les coses?: Cal explicar com s’han de realitzar les tasques o activitats que cada persona té assignades. S’han de definir i dibuixar els processos que permetran portar a terme la missió de l’equip i de l'Ajuntament. Normalitzar el treball suposa que els especialistes en la matèria concreta indiquin quin procés ha de seguir-se per realitzar una tasca o per elaborar els serveis que ofereix l'equip.
  4. On s’han de fer les tasques?: Els membres de l’equip han de conèixer la resta de l'Ajuntament i l’entorn tècnic, polític i geogràfic. És a dir, s’ha de tenir en compte l’entorn territorial i social que envolta l’equip perquè les decisions de com gestionar-lo estiguin contextualitzades.

3.1. El model de gestió del temps del cap

Tant si es vol com si no es vol, el cap dóna l'exemple i transmet a l'equip:

  • La seva pròpia manera de treballar.
  • La seva manera de fer servir el temps.

Per això, per ser eficients, és imprescindible, no només estar convençuts del valor d'un enfoc sistemàtic de les tècniques d'utilització del temps, sinó també fer-les servir públicament per fer de model als membres de l'equip que gestionem.

Quan cada un dels membres d'un equip fa servir el temps de manera eficaç, els èxits vénen com un resultat natural. Per aconseguir-ho, s'ha de respectar alguns criteris.

Qüestions per reflexionar

Partint de la teva experiència com a cap d'equip i analitzant la situació actual del teu equip de treball, què respondries a cada una d'aquestes qüestions:

  • Què opines sobre com el teu estil de gestionar i organitzar el temps laboral influeix en la gestió del temps en els membres de l'equip?
  • Qui lidera, qui pren decisions de com és la gestió del temps de cada un dels membres del teu equip?
  • Quins mecanismes tenim per conèixer la distribució del temps laboral de cada un dels membres de l'equip i com avaluem la seva eficàcia?
  • Com valorem la gestió i l’eficàcia del temps que dediquem a les reunions que fem amb el nostre equip de treball?
  • Quin temps dedico al desenvolupament de l'equip? És rendible?
  • Quins són els “lladres del temps” que identifiquem durant la jornada laboral?
  • Hi ha altres temes o situacions sobre la gestió del temps que m'interessaria tractar? Quins?
  • Conclusions del qüestionari: Punts forts i punts per millorar de la gestió del temps.

3.2. La gestió del temps de l'equip per part del cap: conèixer, analitzar, prendre decisions

Com a gestor de l'equip, per aconseguir l'eficiència en el treball dels seus membres, has de tenir present:

  • Que els teus col·laboradors no empraran bé el temps si tu no ho fas: L'equip tendeix a imitar el cap, tan en el que està bé com en el que està malament. No els compliquis la feina ni els regalis excuses.
  • Dedica el temps necessari al desenvolupament dels teus col·laboradors: L'aprenentatge i l'entrenament no apareixen perquè sí; aconseguir-los és funció del cap. És la teva responsabilitat fer-ho, però és sobretot el teu interès. El nivell de capacitat que assoleixis com a cap és el nivell que aconseguiràs del teu equip.
  • Analitza el flux de treball i busca la manera de simplificar-lo: Cal parlar d'organització. Si hi ha res que pugui escurçar un procés és organitzar-lo com cal.
  • Busca les causes de pèrdua de temps del teu equip i discutiu periòdicament com gestionar-les: Has de tenir en compte que les causes de pèrdua del temps es multipliquen en els grups, però també que les solucions s'hi potencien.
  • Aconsegueix que la discussió de l'ús del temps es torni en part habitual de la revisió del rendiment, i estableix objectius de millora: L'eficàcia ha de ser un objectiu permanent. Si aconsegueixes que cadascuna de les persones del teu equip assumeixi i comparteixi aquesta idea, hauràs aconseguit un efecte multiplicador amb una repercussió important.

Suggeriments d'aplicació

En un primer moment respon des del punt de vista del gestor de l'equip aquestes qüestions, després fes una reunió dels membres de l'equip en què es descrigui el que es fa i després feu propostes entre tots i arribeu a un consens del que es podria millorar.

  • Qui planifica la feina dels membres de l'equip?
  • Com la planifica i quines eines utilitza per a la planificació?
  • En funció de què planifica la feina?
  • Qui avalua l'eficàcia de la planificació i com ho fa?

Resum:

Punts forts




Punts per millorar




3.3. El temps i la tasca de les reunions. Com optimitzar-ho?

Qüestions per reflexionar

  • Per a què serveix una reunió?
  • Quan no s'ha de convocar una reunió?
  • Alternatives a una reunió.
  • Quan cal fer cada un d'aquests tipus de reunió: operativa, tàctica i estratègica?

3.3.1. Per a què serveix una reunió?

Una reunió és valuosa si compleix dos factors:

  1. Comunicació entre els assistents a la reunió
  2. Eficiència en temps i en esforç

Els objectius d'una reunió poden ser:

  • Donar instruccions a un equip.
  • Definir els objectius del grup (empresa, divisió, etc.).
  • Intercanviar informació.
  • Analitzar problemes o resoldre'ls.
  • Prendre decisions.
  • “Vendre” una idea, un programa, una decisió, etc.
  • Arribar a un compromís.
  • Comunicar, intercanviar informació.
  • Negociar.
  • Afavorir un procés creatiu.
  • Fomentar l'esperit d'equip.
  • Establir un procés.
  • Respectar raons legals.

3.3.2. Quan no s'ha de convocar una reunió?

Una reunió ha de tenir un objectiu concret. Abans de convocar-la, pregunta't què vols i quina probabilitat tens d’aconseguir-ho. Potser decideixes acabar la reunió abans de convocar-la.

Si ets el responsable de fer-ho, evita convocar reunions quan:

  • No hi hagi un objectiu concret.
  • Hi hagi una altra manera –potser més econòmica‒ d'aconseguir el mateix.
  • Falti temps per aconseguir la informació necessària o per preparar-la adequadament.
  • No pugui venir alguna de les persones clau.

En lloc de convocar una reunió, recorda tres principis senzills però indiscutibles:

  1. Una persona sola pren alguns tipus de decisions millor que un comitè.
  2. Als directius se'ls paga, entre altres coses, per decidir i per assumir el risc d'equivocar-se.
  3. Una reunió és potencialment útil, però molt vulnerable per la seva pròpia complexitat.

En conseqüència, reflexiona sobre la possibilitat de resoldre personalment els teus problemes abans de transmetre’ls als altres. I aprèn a decidir tu o a fer decidir els altres sense que calgui convocar reunions.

3.3.3. Alternatives

Les alternatives poden ser:

  • Resoldre problemes o prendre decisions un mateix.
  • Facilitar informació escrita.
  • Consultes telefòniques o per correu electrònic.
  • Minireunions parcials.

3.3.4. Tipus de reunions

Hi ha dos tipus de reunions:

  • Les que es fan a l'Ajuntament i només amb treballadors seus.
  • Les mixtes, com poden ser les d'organització amb altres departaments de l'Ajuntament, altres administracions i associacions o proveïdors. Aquestes últimes tenen normalment un caràcter molt diferent pels seus objectius, el seu ambient i la formalitat que prenen, però sobretot pel fet de no tenir un líder natural, sinó com a mínim dos, la qual cosa provoca una dinàmica molt diferent.

El primer de tot és no convocar reunions que no siguin estrictament necessàries. Una reunió sempre costa molt, encara que només sigui pel que val el temps dels seus participants. I no sempre és el millor mitjà per assolir els objectius desitjats. De manera que cal estar segurs que la reunió en qüestió és la millor manera d'aconseguir el que es vol.

Per la seva freqüència i naturalesa, a dins d'un Ajuntament hi ha tres tipus de reunions:

  • Operatives: La seva finalitat és donar instruccions a un equip. Si són reunions diàries, n'hi ha prou amb una durada de cinc minuts, i de deu o quinze si la freqüència és setmanal. Unes i altres són necessàries quan hi ha prou incidents o imprevistos, o quan sigui recomanable que cada membre de l'equip sàpiga el que fa la resta. Però són innecessàries si els incidents o imprevistos són escassos i les responsabilitats estan ben definides des del començament. Com duren tan poc, és bona idea que es facin dempeus. Així no s'allarguen gaire.
  • Tàctiques: Són les més freqüents. Responen a nous plantejaments o a la resolució de problemes o conflictes.
  • Estratègiques: Són reunions d'alta direcció. Les fan els responsables d'establir l'estratègia de l'organització. Es fan alguns cops l'any, quan la situació obliga a revisar la ruta. Poden durar molt, des de mig dia fins a un cap de setmana, i és millor que es facin fora de les oficines per tal de mantenir la privacitat i allunyar la reunió del dia a dia. Les reunions de creativitat o de formació s'hi assemblen pel seu desenvolupament, però tenen objectius diferents.

Sigui com sigui, una reunió eficaç és una eina fantàstica per a la gestió d'un equip. En el moment i en el lloc adequats, amb la durada adequada i els assistents adequats, una reunió és una eina molt potent.

L'èxit i el fracàs d'una reunió es decideixen amb freqüència molt abans que comenci.

3.4. Fer créixer en competències professionals els membres de l’equip

El creixement en competències professionals requereix acceptar que manquen habilitats o recursos per desenvolupar de manera més eficient una activitat dins l'equip de treball. El procés de creixement requereix no només “aprendre i ensenyar” alguna cosa nova, sinó també gestionar la creació de nous hàbits, és a dir, que l'aprenentatge es converteixi en un nou hàbit. Aquesta és la gestió en què volem aprofundir.

3.4.1. Creació de nous hàbits

El model més comunament acceptat és el que proposa K. Lewin (1935), adaptat posteriorment per altres autors. En resum, és un model en tres etapes:

  1. Descongelació
  2. Reestructuració cognitiva
  3. Recongelació
Descongelació

Aquest terme significa crear una predisposició favorable al canvi. Hi ha d’haver un malestar o una inquietud de base que motivi o predisposi a deixar l’hàbit actual i a substituir-lo per un altre de més constructiu. Per a això, s’han de complir tres condicions:

  • Falta de ratificació: Normalment, quan algun aspecte de la vida no satisfà o es produeix un desequilibri entre les expectatives i la realitat, se cerca ajuda o es planteja el canvi.

Exemple aplicat a la gestió del temps: la necessitat d'equilibrar el temps de gestió de les tasques i necessitats dels membres de l'equip i el temps que es dedica a les pròpies feines i responsabilitats no delegables, etc., i la realitat de com el temps professional dedicat a la gestió de l'equip envaeix la resta de temps, o a la inversa.

Per començar la descongelació es necessita una certa informació d’invalidació de la situació actual. Aquesta falta de ratificació es dóna mitjançant la informació normalment externa. En aquest cas, podrien ser els problemes que es produeixen per no realitzar les tasques no delegables.

  • Inquietud: Cap canvi parteix d’un estat de satisfacció. La predisposició al canvi s’incrementa quan es té consciència que alguna cosa important no s’està aconseguint.

Exemple aplicat a la gestió del temps: es tractaria de la inquietud i fins i tot dels sentiments d'ineficàcia com a resultat d'un excés de temps dedicat a l'equip o, a la inversa, del sentiment d'ineficiència com a resultat d'un excés de temps dedicat a les tasques no delegables.

  • Creació de seguretat psicològica: Si hi ha un objectiu significatiu i la consciència que no s’està complint, cal, perquè s’accepti i no es negui, que la persona tingui l’autoestima ben construïda per tal que pugui passar a l’etapa següent amb les fluctuacions que es poden donar en aquesta primera.

Exemple aplicat a la gestió del temps: capacitat de suportar les oscil·lacions del final d’aquesta fase en què potser encara no s’assoleixi, de manera completa i definitiva, l’objectiu de tenir més temps per a les tasques no delegables o per als membres de l'equip.

Reestructuració cognitiva

Saber que alguna cosa va malament o que no satisfà no sempre és suficient per aconseguir el canvi si es desconeix quina en pot ser l’alternativa. La fase anterior impulsa la persona a cercar noves informacions o possibilitats que permetin ampliar la percepció de la situació i iniciar la reestructuració cognitiva. Per això, cal emprar els mecanismes d’identificació i exploració:

  • Identificació: Tothom es mou segons models. Poder trobar un ancoratge, un element d’identificació en alguna persona propera que ha assolit l’objectiu que s’està cercant serveix de referent i proporciona seguretat.

Exemple aplicat a la gestió del temps: observar com un gestor d'un altre equip distribueix de manera efectiva el temps entre les tasques no delegables i la tasca de gestionar un equip.

  • Exploració: Explorar en l’entorn les possibilitats, solucions adequades o fórmules imaginatives a les necessitats de canvi.

Exemple aplicat a la gestió del temps: identificar les possibilitats de fer reunions eficients, compensar els rols entre els membres de l'equip, realitzar una comunicació positiva i unes crítiques eficients, revisar i redefinir la coordinació i els procediments de les tasques, invertir en formació de competències i crear nous hàbits, etc.

En paral·lel, convé anticipar:

  • Els aspectes favorables, positius, avantatjosos que s’obtindrien si s’assolís el canvi d’hàbit en què es pensa.
  • Les accions que es duran a terme per assolir-lo, la qual cosa actua com a pont entre aquesta fase i la següent de consolidació de les noves conductes.
Recongelació

És la part del procés que arrela el canvi en l’espai vital i psicològic de la persona. Això és possible en la mesura que les noves conductes s’integren en la realitat personal i es rep d’aquesta un reforçament positiu.

Exemple aplicat a la gestió del temps: trobar-se millor com a resultat de poder realitzar les tasques no delegables, clima laboral distès entre els membres de l'equip, col·laboració entre ells, increment de l'eficàcia, etc.

El manteniment d’aquestes conductes establirà de manera persistent (recongelació o tornar a congelar) l’hàbit emergent.

Suggeriments d'aplicació

Busca una competència professional. Un cop s'ha fet un procés d'aprenentatge, el que busquem és que es converteixi en un hàbit de treball. Dissenya cada una de les tres etapes, què es farà en cada una d'elles per gestionar aquest procés:

  1. Descongelació:
    • Falta de ratificació
    • Inquietud
    • Creació de seguretat psicològica
  2. Reestructuració cognitiva:
    • Identificació
    • Exploració
  3. Recongelació