Moltes vegades refredem la comunicació sense adonar-nos-en, no volem parlar de temes determinats, restem importància a l'experiència de l'altra persona, donem consells no requerits, etc.

Totes aquestes actituds frenen la comunicació i, encara que no ens n’adonem, són molt freqüents, i ens indiquen que la comunicació no està sent satisfactòria.

L'essència de l'empatia consisteix a adonar-se del que senten els altres sense necessitat que ens ho diguin. Això ens permet posar-nos en el seu punt de vista i descobrir les seves necessitats, i situar-nos en condicions idònies per ajudar-los amb més eficàcia a assolir els seus objectius.

El pas previ per ser empàtic amb les persones del nostre entorn és tenir un coneixement profund de nosaltres mateixos. Si no podem percebre els nostres propis sentiments, estarem fora de contacte amb els estats d'ànim aliens.

L'empatia requereix:

• Saber interpretar les emocions alienes.
• Percebre les preocupacions o els sentiments de l'altre.
• Respondre a les preocupacions i/o als sentiments dels altres.
• Comprendre els problemes i interessos que hi ha darrere dels sentiments de l'altre.

Actualment, la generació d'empatia és fonamental si volem ambients de treball adequats, ja que les organitzacions modernes es basen fortament en la interacció entre les persones i els equips de treball.

Hem de reconèixer que, enmig de les nostres presses i preocupacions, ens tornem egoistes i oblidem que els altres també tenen alguna cosa important per comunicar-nos.

El valor de l'empatia ens ajuda a recuperar l'interès per les persones que ens envolten i a consolidar la relació que tenim amb cadascuna d'elles.

És molt comú escoltar que l'empatia és la tendència o l’actitud que tenim per posar-nos al lloc dels altres i identificar-nos plenament amb els seus sentiments. No obstant això, té el risc de deixar-la en un nivell merament emocional: “si sentim el mateix que l'altre, llavors hi ha veritable empatia”.

La realitat és que l'empatia no és el producte del bon humor amb què ens despertem, com tampoc de l'afecte que ens uneix a les persones. Si fos així, sempre estaríem disponibles per escoltar els altres i deixaríem les nostres ocupacions, els nostres pensaments i les nostres preocupacions per atendre els que ens envolten.

Malauradament, les circumstàncies poques vegades són tan favorables; per això, l'empatia és un valor que es viu habitualment, totalment independent del nostre estat d'ànim i de la nostra disposició interior.

Com la majoria de les habilitats, no n'hi ha prou amb entendre l'altre, s'ha de demostrar. L'altre percep que se’l comprèn quan:

• En tot moment, ens assegurem que no avaluem, jutgem o desqualifiquem.
• Atenem a la seva resposta, tenint en compte la comunicació no verbal i ens mantenim alerta als seus gestos corporals: tensió, resistència i acceptació.
• Ens disposem físicament i psicològicament a estar atents al seu discurs.
• No evadim els temes importants que sorgeixen durant la conversa.
• Expressem, a través del nostre propi estil verbal i afectiu, que hem entès el seu missatge.

Per a una correcta valoració de l'empatia cal tenir en compte una sèrie de característiques que es descriuen tot seguit.

La simpatia és un procés que ens permet sentir els mateixos estats emocionals que senten els altres, els comprenguem o no. És un procés purament emocional.

L'empatia és diferent ja que involucra les nostres pròpies emocions, i per això entenem totalment els sentiments dels altres, perquè els sentim a més de comprendre'ls. També inclou la comprensió de les perspectives, dels pensaments, desitjos i de les creences alienes.

Hi ha un seguit de senyals invisibles en aparença (moviments dels ulls, de les mans, etc.) que hem d'aprendre a “llegir”. A les nostres comunicacions hem d'estar atents a aquests aspectes de la comunicació que no es manifesten directament, però que són de vital importància i dels que hem de treure el màxim partit possible (per exemple, donar la mà o no a una persona com a salutació inicial).

Per naturalesa, tots tenim la tendència a valorar les coses des del nostre punt de vista i és difícil posar-se en la pell de l'altre. Però hem de fer un esforç d'aprenentatge per intentar que les nostres opinions i creences no interfereixin a l'hora de demostrar empatia amb algú.

Ens permet orientar encertadament les nostres relacions interpersonals. Si no li fem cas, amb seguretat equivocarem el rumb i difícilment podrem arribar a un bon port.

Amb aquesta frase es vol dir que una conducta amb empatia no significa estar d'acord amb l'altre. No implica deixar de banda les pròpies conviccions i assumir com a pròpies les de l'altre. És més, es pot estar en total desacord amb algú sense deixar, per això, de ser empàtic i respectar la seva posició, acceptant les motivacions de l’altre.

Hi ha diversos obstacles que dificulten desenvolupar l'empatia; entre ells, hi trobem:

• La dominació: utilitzar el poder en les relacions, la manipulació, la negació, etc.
• La pressió i l'angoixa: dificulten la percepció encertada dels motius i de les accions de qui ens envolta.
• L'excés de tensió: no ens permet centrar l'atenció en una altra cosa que no sigui la situació estressant que estem vivint.

Els punts fonamentals perquè les relacions millorin es basen en l'estil de comunicació que utilitzem; és per això que és recomanable seguir un conjunt de normes de comportament:

• No tractar de dominar ningú. Respectar els/les nostres interlocutors/ores i tractar-los d'igual a igual.
• No intentar manipular les opinions dels altres. Respectar-les tal com han estat comunicades i, si tenim algun dubte, preguntar.
• Respectar les opinions dels altres. No posar-les per sota de les pròpies o desacreditar-les.
• Respectar els valors dels altres. No jutjar ni desacreditar els valors aliens, mirant de ridiculitzar-los.

L’empatia és una habilitat que s’adquireix ràpidament. Les relacions on hi ha molta empatia solen ser també estables en el temps. L’empatia existeix quan les persones que es relacionen han adquirit l’habilitat d’escoltar, de tolerar, d’entendre, etc. Tot això comporta un treball previ d’acostament.

La millora d'aquesta habilitat directiva té com a conseqüència la millora de la comunicació en les relacions i l'augment de la satisfacció personal mútua. Per això hem de cuidar els detalls en el procés comunicatiu.

Existeixen alguns mètodes per crear empatia en les relacions que es vulguin millorar:

• Intenteu entaular una conversa a través d'un tema superficial. No importa si el tema és important o no, ja que el que es pretén és crear nexes, complicitats entre les persones.
• Mireu de crear activitats conjuntes. Per exemple, a la feina, demaneu ajuda per a qualsevol tema, o intenteu dur a terme un projecte o una activitat al costat d'altres persones, etc.
• Proveu de cercar el lloc adequat si el que es vol és parlar d'un tema important.
• Trieu el moment apropiat. No cal començar mai un tema amb presses, pressions, etc.

• Per millorar les relacions a través de l'empatia, hem de respectar tot el que representa el nostre interlocutor, encara que no necessàriament hi hem d'estar d'acord.
• Un pas previ per generar empatia consisteix a assegurar que:
  • Ningú domina ningú.
  • Ningú manipula la informació.
  • Es respecten les opinions i els valors.
• L'empatia és una habilitat bàsica per facilitar la comunicació. És l'habilitat per reconèixer, comprendre i apreciar els sentiments dels altres posant-nos al seu lloc.
• Una persona empàtica té l'habilitat de llegir en els diferents canals de comunicació que sorgeixen en les relacions.
• Els mètodes per crear empatia en les relacions són els temes de conversa o les activitats que permetin començar a compartir alguna cosa no conflictiva.