(1) Un estudi en profunditat dels nous reptes es pot consultar a Comisión Europea, Dirección General de Política Regional (2011): Ciudades del mañana. Retos, visiones y caminos a seguir. Brussel·les, Unió Europea. Disponible aquí.

(2) Parés, M.; Castellà, C. i Subirats, J. (2014): Nous lideratges en moments de canvi. Reflexions sobre lideratge i transformació social. Barcelona, Fundació Jaume Bofill.

(3) Per ampliar el concepte de kaizen podeu consultar Suárez-Barraza i Miguel-Dávila (2008): “Encontrando al kaizen. Un análisis teórico de la mejora continua”. Pecvnia, núm. 7. Disponible aquí.

(4) Ríos Sorid, A. (2009): “Gestión de la calidad y mejora continua en la administración pública”. Actualidad gubernamental, núm. 11. Disponible aquí.

(5) Martín Casilla, J. I. (2006). Guías de apoyo a la calidad en la gestión pública local. La gestión por procesos en la administración local. Orientación al servicio público de la ciudadanía. Madrid, Ministerio de Administraciones Públicas. Disponible aquí.

(6) Domínguez Serrano, M. (2004): “Calidad total y administración pública”. Auditoría pública, núm. 32. Disponible aquí.

(7) La tendència a la col·laboració fa anys que va prenent força també en el sector privat. Poden consultar-se nombroses experiències a Tapscott i Williams (2009): Wikinomics. La nueva economía de las multitudes inteligentes. Barcelona, Paidós. Disponible aquí.

(8) D. Scott (1992): La satisfacción del cliente. México, Granica.

(9) Per ampliar la informació sobre indicadors, podeu consultar entre altres:

• Associació Espanyola de Comptabilitat i Administració d’Empreses (1999): Indicadors de gestió per a les entitats públiques. Barcelona, Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals.
• Gadea, A. (2010): Seguiment i control de la gestió en serveis municipals. Diputació de Barcelona. Disponible aquí.

(10) R.S. Kaplan, D.P. Norton (2009): El Cuadro de Mando Integral (Balanced Scorecard). Barcelona, Gestión 2000. Es pot consultar un resum a Kaplan (2010): Conceptual Foundations of the Balanced Scorecard. Disponible aquí.

(11) Vegeu la web. Convé diferenciar l’EFQM, que és un mètode de gestió de qualitat, de les normes ISO de l’Organització Internacional per a l’Estandardització, que si bé també té efectes sobre la qualitat, és fonamentalment un sistema de certificació i no implica una cultura de millora permanent, sinó més aviat d’estandardització dels processos.

(12) Hammer i Champy (1994): Reingeniería de la empresa. Barcelona, Perramón. Podríem incloure en aquest apartat altres mètodes, com el mètode Lean, desenvolupat a l’empresa Toyota, que diferencia els procesos i les tasques que aporten valor al client dels que són “deixalles” i han de ser eliminats.

(13) Brunet Icart, I.; Vidal Suñé, A. (2004): Empresa y recursos organizativos. Madrid, Pirámide.

(14) Sobre el tema de l’aprenentatge dels professionals, continua sent bàsic un llibre clàssic: Schön, D. (1998): El profesional reflexivo. Barcelona, Paidós. I sobre l’aprenentatge de les organitzacions, un altre clàssic: Argyris, C. (1999): Conocimiento para la acción. Barcelona, Granica.

(15) Brugué, Q. (coord.) (2005): Democratitzar l’Administració. Lideratge i institucions públiques deliberatives. Barcelona, Editorial Mediterrània, Fundació Catalunya Segle XXI.

(16) No incidirem aquí en les diferents tècniques de creativitat. A la bibliografia final hi trobareu algunes referències. Com a simple exemple, podeu consultar aquest enllaç.

(17) Da Costa, Páez, Sánchez, Gondim i Rodríguez (2014): “Factores favorables a la innovación en las organizaciones”. Journal of Work and Organizational Psychology, 30:2.

(18) Mariona Luis Tomás: Innovació social: el perquè d’un fenomen emergent. Oikonomics, núm. 3 (pàg. 96–103), maig de 2015.

(19) Echevarría, K.; Losada, C. (1993): Institucions i mètodes per millorar el funcionament de l’Administració pública. Barcelona, Generalitat de Catalunya, Comitè assessor per a l’estudi de l’organització de l’Administració.

(20) Aquest és un mètode creat per l’autor a partir de la tècnica d’encouragement (encoratjament) de Bettner i Lew, d’afrontament dels reptes de la vida.