Assertivitat. És la capacitat d’expressar amb seguretat i fermesa els pensaments, sentiments, punts de vista personals amb respecte i tolerància envers els altres. Ser capaç de dir “sí” quan decidim dir “sí”, i dir “no” quan volem dir “no”.

Cervell triun. És un model sobre l’evolució del cervell humà (reptilià, límbic i neocòrtex) proposat per Paul MacLean.

Intel·ligència emocional. És la capacitat per poder conèixer, comprendre i gestionar positivament les pròpies emocions i les dels altres. La I. E. desenvolupa les competències personals (intel·ligència intrapersonal) i les competències socials (intel·ligència interpersonal).

Estrès. És una reacció fisiològica de l’organisme a un nou factor o demanda externa o interna que el cos rep.

Estrès positiu o eustrès. És la reacció biològica davant d’una situació que s’interpreta com a positiva i provoca alegria, energia, benestar, excitació o desig.

Estrès negatiu o distrès. És la reacció biològica que es produeix quan estem sotmesos a estímuls o demandes excessives que superen les pròpies capacitats d’adaptació i equilibri psico-emocional-mental.

Emocions. Són respostes viscerals d'agitació que impliquen una resposta fisiològica, produïdes pel sistema nerviós central. Afecten el sistema cardiovascular, respiratori, hormonal i muscular.

Empatia. És la capacitat de comprendre les emocions i els sentiments dels altres, sense que això signifiqui que s’hi està d’acord. És posar-se en el lloc de l’altre.

Proactivitat. Implica tenir iniciativa, preveure amb responsabilitat les situacions que es poden donar, cercar estratègies creatives i decidir amb compromís sobre el futur.

Resiliència. És la capacitat de mantenir-se o recuperar l’equilibri emocional davant d’una situació d’estrès negativa. Una persona resilient pot fluir cap al futur amb positivisme, malgrat els esdeveniments desestabilitzadors, de condicions de vida difícils o de traumes a vegades greus.

Salut holística. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va definir la salut com “un complet estat de benestar físic, mental i social amb harmonia amb el medi ambient”. La salut holística parteix de la base de considerar l’ésser humà com un tot sistèmic, com una unitat cos, ment, emocions i espiritualitat. Les afectacions de cada part influeixen en el tot.