L'emissor: És la font on s'origina el missatge o el procés de comunicació.

El missatge: Es pot definir el missatge com una quantitat seleccionada d'informació.

El canal: El canal de comunicació és un mitjà de transport pel qual circula el missatge.

La retroalimentació: El coneixement de la resposta del receptor permet a l'emissor comprovar si ha aconseguit els seus objectius, però aquest coneixement sols pot obtenir-se rebent un missatge de retroalimentació que contingui informació de l'acció provocada.

L'empatia: Per empatia s'entén l'habilitat de situar-se en el lloc de l'altre amb el propòsit d'adequar l'emissió i comprendre millor les seves reaccions.

La simpatia: Actitud que inspira inclinació i afecte cap a una altra persona i ens porta a afavorir-la.

L’antipatia: Actitud que causa repugnància natural cap a una altra persona i ens porta a desfavorir-la.

El component denotatiu: Fets que una paraula assenyala.

El component connotatiu: Sentiments i actituds associats a la paraula.

La latència de la resposta: Temps que passa des que l'interlocutor acaba de parlar fins que responem.

Les habilitats socials: Són els recursos personals (saber què dir, saber com i en quin moment dir-ho, utilitzar els arguments correctes, etc.).

L’assertivitat: Capacitat de dir el que pensem i sentim per poder autoafirmar els propis drets personals, en definitiva, afirmar-se i pronunciar-se sense manipular ni envair els altres.

Les creences: Idees o pensaments que es creuen segurs i veritables.

Factual: Referent als fets.