Per criticar s’ha de ser factual. Una crítica que ataca la persona profundament corre el risc de tenir conseqüències nefastes.

De fet, un atac personal pot tenir un caràcter humiliant. El receptor té, la major part de les vegades, tendència a defensar-se, a justificar-se, a contraatacar.

Si volem que la crítica desemboqui en un canvi:

• Tracta-la en privat: Posar en entredit allò que ens diu l’interlocutor en públic es viu com la formulació d’una acusació; es tracta de respectar la susceptibilitat humana. És important trobar un bon moment per parlar.

• Evita les comparacions: Aquesta actitud posa a l’altre en inferioritat de condicions i, per tant, de passivitat o de rebel·lió.

• Evita la ironia i l’humor: Seran considerats menyspreu o infravaloració.

• Formula una sola crítica a la vegada: No esperis que les queixes s’acumulin; forma part del teu treball saber gestionar els errors dels col·laboradors. Per altra banda, si no dius res, per què desitges que la persona canviï? Per què desitges que presti atenció al teu treball? Es pot tractar d’una provocació destinada a provar els seus límits i a saber fins on anar.

• Suprimeix els “sempre, mai, un altre cop, a més a més”, etc.: Totes aquestes paraules són exageracions, generalitzacions que donen a entendre que no creus en un possible canvi.

• No facis referència als errors passats: Resulta extremadament desagradable i indica que tu no confies en la persona, en la seva capacitat per evolucionar.

• Digues “jo”: Per implicar-te; és preferible que descriguis els problemes que et planteja la situació sense apuntar a l’altre amb un “tu” acusador.

Criticar per criticar es tradueix en agressivitat; criticar per motivar un canvi és un dret assertiu.

Per afavorir el canvi, és fonamental formular crítiques basant-se en fets observables.

Es tracta d’ajudar l’altre a ser conscient dels seus errors i dels avantatges que obtindria canviant.

La presentació de suggeriments pràctics permet construir el futur de l’altre.

Aquest instrument permet formular crítiques factuals, i les seves sigles signifiquen:

És un bon instrument de preparació per a una comunicació previsible amb un interlocutor.

Aquest instrument consta de diverses fases:

1. Descripció de fets observables.
2. Expressió d’allò que se sent en la situació utilitzant el “jo”.
3. Suggeriment de solucions. Està orientat al futur, cap a la resolució de problemes.
4. Les conseqüències positives de les accions futures. Mostrar a l’altre la importància de la resolució del problema especificant-li les conseqüències positives del seu canvi futur (eventualment, les conseqüències negatives de la no-resolució del problema).