Definir les habilitats socials és una tasca difícil.

El fet de potenciar aquestes habilitats augmenta la capacitat de percebre, d'entendre i de respondre adequadament en les relacions interpersonals i professionals davant de la prestació de serveis a la ciutadania. Per a les persones que treballen en contacte amb el ciutadà, el fet de promoure i millorar aquests recursos pot afavorir el desenvolupament de la seva tasca, i també les seves relacions personals.

Algunes persones no saben com s'han de comportar en una situació determinada o no han desenvolupat les habilitats suficients, o potser no saben utilitzar-les en el moment adequat i de la manera més eficaç.

D'altres disposen de prou recursos però, per diverses raons, no els posen en pràctica. Una de les raons pot ser l'ansietat lligada a la situació; una altra raó podria ser tenir determinades creences que interfereixen en la seva posada en pràctica.

Les habilitats socials són com qualsevol altra habilitat: conduir, tocar la guitarra, fer anar un ordinador, etc., i per tant, es poden aprendre o millorar. Probablement, tots estem d'acord que pot ser útil entrenar una persona que tingui problemes en les seves interaccions socials.

• Expressar opinions personals (fins i tot el desacord).
• Demanar que l’altre canviï la seva conducta.
• Disculpar-se o admetre ignorància.
• Fer lloances.
• Acceptar lloances.
• Fer peticions.
• Rebutjar peticions.
• Expressar emocions positives, com amor, afecte, grat.
• Expressar emocions negatives, com ira, desgrat, disgust.
• Iniciar i mantenir converses.
• Defensar els propis drets (assertivitat).

Quan llegim aquesta llista, pot semblar d'entrada que això són coses òbvies i que estan incorporades a les rutines habituals de cada persona.

Però potser serà interessant que reflexioneu una mica i hi penseu:

Les conductes d’afirmació reafirmació i pronunciar-se es tradueixen en l'habilitat d'expressar els nostres desitjos, opinions, criteris o necessitats d'una manera amable davant dels altres interlocutors.

Moltes vegades relacionem l'evolució de la nostra organització o empresa, sobretot quan és negativa o s’alenteix per un problema identificat, amb un aspecte en concret: no hi ha diners, necessitem més clients, ens falten productes o nous serveis. A vegades és la causa principal però no l’única.

D’altres vegades no hi ha cap d’aquests factors en joc i tot va bé, però veiem el capital humà amb molta agressivitat, apatia, passivitat en múltiples formes, conflictes no resolts, violència, por del cara a cara, relacions de dependència, comandaments amb dificultat per mobilitzar el seu personal…

Quan ens trobem amb escenaris com el que acabem d’explicar, s’han de donar eines relacionals per potenciar les competències necessàries dels equips per superar les problemàtiques que en deriven. Una d’aquestes eines és l’assertivitat.

La conducta assertiva consisteix a defensar els drets i els interessos personals en situacions determinades, coneixent quins són aquests drets i interessos, tenint una sèrie de creences o valors que ens permetin ser objectius, racionals i respectuosos amb els altres i utilitzant les habilitats conductuals necessàries (verbals, no verbals i vocals).

La primera etapa consisteix a definir un bon objectiu inspirant-se en les 4 P de l’assertivitat. L’objectiu és centrar-nos en:

• El Pensament positiu.
• Precís, millor que general o ambigu.
• En el meu Poder més que deixant als altres el poder de la iniciativa.
• Per al Present i no per a més tard.

Ja que l’èxit crida l’èxit, més val crear les condicions per concretar el mètode.

Anirem identificant les tres conductes i comunicacions ineficaces:

1. Passivitat
2. Agressivitat
3. Manipulació

Aquests comportaments, que es tradueixen en maneres de comunicar, són les respostes tradicionals i apreses, transmeses i utilitzades per nosaltres per fer front a les situacions tenses.

Podem formular la hipòtesi que cada un de nosaltres té una actitud preferent o dominant o que certes situacions clàssiques provoquen en nosaltres una reacció apresa:

• L’agressivitat i la passivitat són comportaments arcaics, reflexos, davant d’un dany o una situació percebuda com a dolenta.

• La manipulació, en canvi, és un comportament més construït, més fi, i per tant, més difícil d’identificar.

Hem pogut constatar que aquests comportaments són limitats i no permeten respondre eficaçment a les noves situacions professionals, que tenen conseqüències limitadores per a un mateix, per a l’equip i per a l’eficàcia de l’empresa.

Les creences, les coartades, els pretextos no hi falten:

• Per no reaccionar.
• Per actuar durament.
• Per obrar amb astúcia.

L’agressivitat és induïda per la voluntat, més o menys conscient, de dominar l’altre, de tenir la bona resposta, de voler valorar-se enfront de l’interlocutor, d’ignorar i infravalorar els altres.

És important que observem que entre una emoció i un comportament hi pot haver un pensament del qual moltes vegades no som conscients. Identificar i reconèixer l'existència de comportaments impulsius és el primer pas per regular-los.

La impulsivitat comporta una irreflexió en el breu espai de temps entre emoció i comportament. El fet d'analitzar aquests comportaments permet introduir una pausa reflexiva entre tots dos.

A continuació mostrem una taula de comportaments impulsius que a la vegada es tradueixen en expressions verbals que configuren l’agressivitat i la falta de control de l’impuls.

La manipulació, actitud ineficaç descrita per l’assertivitat, es distingeix pels processos de manipulació dels sistemes socials i polítics, on la pressió interna a la conformitat és tan forta que entranya una no-expressió de les idees i una pseudoadhesió al sistema.