Habilitats comunicatives i relacionals en la prestació de serveis

2. La comunicació cara a cara: l’estratègia del bon comunicador

Portar a la pràctica una comunicació eficaç no és tasca fàcil. Encara que s'hagin considerat tots els ingredients, és durant el procés quan es determina el resultat. En aquesta fase és fonamental considerar, entre altres, tres factors:

El feedback

Com hauria de ser el feedback?:

  • Descriptiu: Intentant ser objectiu, sense valorar o interpretar.
  • Concret: Evitant generalitzacions.
  • Adequat: Fixant-se en les necessitats i la intenció de l'emissor.
  • Útil: Referint-se a alguna cosa que l'emissor pot intentar canviar.
  • Acceptat: Per a l'emissor, el fet de rebre’l.

La comunicació no verbal

El terme comunicació no verbal pot resultar enganyós si el limitem a moviments corporals. En realitat, sota aquest concepte hem d'incloure la postura, els gestos, l'expressió facial, la inflexió de veu, la seqüència, el ritme, la utilització de l'espai i qualsevol altra manifestació no verbal que l'organisme és capaç d'oferir, així com els indicadors, comunicacions que, inevitablement, apareixen en qualsevol context en què té lloc una interacció.

Conèixer i interpretar els missatges transmesos a través d'aquesta via comunicativa resulta imprescindible per al bon comunicador, ja que se’n poden obtenir múltiples utilitats. Per una banda, és una font constant d'informació sobre l'interlocutor, així com de la repercussió del missatge sobre ell.

La millor metodologia per aprendre en el camp de la comunicació no verbal és l'observació.

És bo aprendre al màxim sobre teories, però, situats davant de l'altre, oblidem-nos de tot i comportem-nos amb naturalitat; hem de ser nosaltres mateixos, sense intentar copiar a ningú, aplicar l’escolta activa i procurar fer feedback comunicatiu per reafirmar el missatge, però sense voler emular altres persones o referents comunicatius.

Més endavant desenvoluparem aquest apartat de comunicació no verbal i també de comunicació vocal.

L'empatia

Per empatia s'entén l'habilitat de situar-se en el lloc de l'altre amb el propòsit d'adequar l'emissió i comprendre millor les seves reaccions.

L’empatia suposa que la persona és capaç de comprendre el comportament dels altres, ja que la incapacitat de comprensió cap a l'altre dificulta la transmissió del missatge. Exigeix, a més, un exercici continu de flexibilitat.